Aquest Projecte Final de Grau porta a la pràctica els coneixements adquirits durant la carrera en relació a la planificació i organització d’obres. Ho fa mitjançant la planificació de l’obra del Tanatori de Falset i el seguiment del seu procés d’execució. D’aquesta manera s’aconsegueix un feed-back 100% real per a verificar les teories explicades a classe. El principal objectiu d’aquest projecte és comprovar la importància de la planificació dels treballs, prèviament a l’execució de l’obra, per a portar-ne el control d’una manera més contrastada i optimitzar-ne el temps requerit per a portar-la a terme. De la mateixa manera, el projecte busca demostrar el grau d’influència dels imprevistos sobre la planificació prèvia i com la capacitat de reacció davant d’aquests imprevistos n’aconsegueix disminuir els efectes negatius. A més a més, es busquen relacions entre els endarreriments i altres factors involucrats en el procés executiu. La metodologia utilitzada consisteix en dur a terme uns treballs previs de planificació i un treball de camp de seguiment de l’obra. En els treballs previs hi consten l’estudi del projecte de l’edifici en qüestió: analitzar-ne els sistemes constructius i fer un estudi dels diferents elements que conformen al totalitat de l’edificació. Òbviament, també hi apareixen totes les tasques de planificació d’activitats, estudi i optimització de recursos, planificació econòmica i programa de control de qualitat. En el treball de camp el seguiment d’obra consisteix en visites a l’obra cada setmana per a comprovar el ritme de treball que se segueix. En aquestes visites es prenen dades de la situació de l’obra que després es comparen amb la planificació prèvia. D’aquesta manera s’aconsegueix un control del ritme de treball més exhaustiu i més temps de reacció si la situació es desvia de la inicialment planificada. Al finalitzar el treball s’arriba a dos conclusions principals. En primer lloc, la planificació prèvia de les activitats de l’obra té un paper principal a l’hora d’optimitzar temps i recursos. Això queda demostrat al llarg de les visites d’obra. Quan ens trobem amb un imprevist o un error d’execució, decidir quina és la reacció més adequada és més fàcil perquè es disposa de moltes dades que recolzen la decisió en qüestió. A més, les conseqüències que comportarà aquesta decisió es poden preveure amb més certesa de la que comptaríem si no s’haguessin realitzat tots aquest treballs prèviament. La segona conclusió a la que s’arriba després de dur a terme tot aquest projecte, és que els endarreriments més acusats es produeixen quan el nombre d’empreses treballant a l’obra és més elevat. Això ens demostra que es necessita una millora pel que fa a la coordinació entre equips. Els mitjans per a aconseguir-ho són la comunicació entre ells i una planificació conjunta abans d’entrar a treballar a l’obra en qüestió. D’aquesta manera s’eviten problemes d’interferències en els treballs i s’optimitza el temps de realització de les activitats.