To access the full text documents, please follow this link: http://hdl.handle.net/2099.1/20280

Proposta tècnica i econòmica d'estalvi i eficiència energètica a l'edifici de la Seu del districte d'Horta Guinardó
Solé Espart, Núria; Giné Borràs, Albert
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Organització d'Empreses; Viscarri Colomer, Jesús
El nostre PFC té uns antecedents, els quals venen de l’any 2002, quan l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el Pla de Millora Energètica de Barcelona (PMEB), en el què es considera que va ser la primera aproximació al coneixement estructurat del sector energètic de Barcelona. El PMEB ha estat l’instrument que ha marcat l’estratègia i el marc general en política energètica de la ciutat en el període 2002-2010. Actualment, l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Agència d’Energia de Barcelona, està treballant en un nou pla d’energia més ampli que abordi l’actual conjuntura no només en matèria d’energia sinó també de protecció climàtica i de contaminació de l’aire. El nou pla permetrà que la ciutat de Barcelona es posicioni i afronti els reptes de futur en aquest àmbit. Un dels objectius és aconseguir paulatinament i durant 10 anys (abans del 2020), la reducció d’un 10% el consum energètic de les instal·lacions municipals. Una de les fórmules a utilitzar per obtenir aquest estalvi és a través de la realització de contractes amb Empresa de Serveis Energètics (ESE). Aquestes empreses proporcionen serveis energètics o de millora de l’eficiència energètica a les instal·lacions o locals d’un usuari afrontant un cert grau de risc econòmic al fer-ho. El pagament dels serveis prestats es basarà (en part o totalment) en l'obtenció de millores de l’eficiència energètica i en el compliment dels demés requisits de rendiment convinguts. El nostre PFC té com a Objectiu proporcionar a l’Ajuntament de Barcelona una proposta que li faciliti la presa de decisió respecte la externalització del servei energètic de la Seu del Districte d’Horta- Guinardó, adoptant criteris d’estalvi i eficiència energètica per minimitzar els impactes ambientals i econòmics i avançar cap a un desenvolupament sostenible. La Descripció del nostre producte es basa amb una auditoria energètica i una proposta de contracte amb un model d’empresa ESE. La proposta prové d’observar que la Seu del Districte d’Horta-Guinardó necessita una inversió important per ser més eficient energèticament tenint en compte que una de les estratègies de les administracions públiques, entre elles l’Ajuntament de Barcelona, tendeix a l’impuls i promoció de la contractació d’Empreses de Serveis Energètics (ESEs) com a vehicle d’implantació de l’estalvi i eficiència als edificis públics. Per poder fer aquesta proposta primer s’ha dut a terme una auditoria energètica que inclou l’anàlisi de tots els elements de l’edifici i d’on en surt una proposta d’accions a realitzar. Aquestes accions són pressupostades per avaluar-ne la seva viabilitat a caràcter individual. A partir d’aquest punt, on ja es tenen totes les dades sobre la taula, es creen diversos escenaris formats per combinacions d’accions. Per cada un d’aquests escenaris es du a terme un estudi econòmic que ens decanta per una opció de la qual es redacta el plec de condicions. Un dels factors fonamentals de diferenciació és que el nostre estudi està fet parcialment des de dins. Majoritàriament, aquest tipus d’auditories energètiques per posteriorment realitzar una contractació a través d’un concurs públic, amb totes les accions possibles i opcions més rentables, es realitzen a través una consultoria o enginyeria. Per l’altra part, hi ha els tècnics o gestors de l’administració que supervisen els treballs, aporten informació, prenen les últimes decisions presentades i accepten el plec tècnic, però no es poden involucrar en el treball de camp, l’anàlisi profund de l’edifici i la realització de totes les accions i opcions a escollir. En aquest cas, un dels dos components del projecte, treballa com a mantenidor i gestor energètic d’edificis de l’Ajuntament de Barcelona, i un dels seus edificis és la Seu del Dte d’Horta-Guinardó. No solament fem l’auditoria energètica i el contracte per una ESE per fer unes millores en eficiència i estalvi energètic, sinó que també es planteja un canvi en el model de manteniment. S’aprofita l’externalització per calcular la quantitat econòmica necessària per tal de realitzar un correcte manteniment preventiu i normatiu, i minvar al mínim possible el correctiu. Actualment la quantitat dedicada exclusivament a manteniment, s’utilitza pel correctiu, i cada cop que hi ha una gran reparació s’han de realitzar contractes d’obres, amb la improvisació que comporta. L’experiència i els estudis realitzats, ens demostren que a mig termini és més rentable fer un correcte manteniment preventiu. Dins de l’Auditoria Energètica s’ha observat l’edifici, podent comprovar que el seu sistema constructiu no és favorable per tenir un edifici amb bones qualitats d’eficiència i estalvi energètic, ja què no hi ha aïllaments als tancament tant verticals com horitzontals, hi ha ponts tèrmics, hi ha contacte directe dels murs de la planta soterrani amb el sòl i tenim un espai central de 3 altures amb una gran lluerna que distorsiona les condicions tèrmiques de l’edifici. Pel que fa a les instal·lacions en general, s’observa que s’han anat modificant sobre demanda, sense tenir en compte la regulació de les línies, sense tenir en compte el tipus de lluminària utilitzada, realitzant instal·lacions de clima paral·leles dins el mateix espai descompensant la instal·lació de clima i fent complicat el control i la regulació del mateix. S’ha de tenir en compte que hi ha maquinària que ha arribat al final de la seva vida útil (caldera de gas), realitzant un consum excessiu a causa d’un rendiment molt inferior al de la fitxa de la caldera. Observant el monitoratge instal·lat, veiem que hi ha més despesa o energia consumida constant fora de l’horari de funcionament que la necessària, degut a un mal ús de les instal·lacions per part dels usuaris i també per la manca de reguladors, controls i contactors que facin possible el control de l’energia que consumeix l’edifici. Per altra banda, s’observa una constant suficient perquè les PFV puguin funcionar amb autoconsum sense tenir una pèrdua d’energia produïda. Dins de l’apartat del manteniment veiem que actualment es dedica de mitja un 3-6% de la partida total per realitzar el manteniment preventiu. Aquest percentatge és molt inferior a l’estàndard i per tant, en el cas de realitzar millores en eficiència i estalvi energètic, aquestes no donarien el resultat desitjat, degut a les averies o baix rendiment de les instal·lacions existents i/o futures. En aquest estudi s’han realitzat una sèrie de propostes d’accions a realitzar, la seva valoració econòmica i la seva viabilitat o no. Aquestes es poden analitzar individualment, on s’arriba a conclusions ràpides d’accions inviables o bé inviables pel que fa a amortització però necessàries ja sigui per complir amb la normativa vigent, per mantenir l’edifici en les condicions òptimes o simplement per oferir un millor servei als treballadors. Finalment hi ha les accions que són viables econòmicament dins d’un període concret. Podem observar que les accions que suposen un estalvi major en energia són les que afecten al Sistema Constructiu i sobretot a les Instal·lacions Tèrmiques però que també per altra banda, són les que tenen una inversió inicial superior. Hi ha altres accions com són les de les Instal·lacions de Baixa Tensió, que tenen un cost molt elevat respecte l’estalvi, igual que les d’enllumenat. Per altra banda, hem realitzat dues certificacions energètiques de l’edifici, una amb l’estat actual i amb una classificació “F”, i l’altra amb una hipòtesis que a l’edifici s’hi han realitzat una sèrie de millores, les més eficients, obtenint la “D”. Per tant, unificant les observacions extretes de les viabilitats de les accions a realitzar, i la realització de la certificació energètica amb algunes d’elles, podem comprovar que realitzar les millores ens fa obtenir en definitiva, un edifici eficient energèticament. Posteriorment s’ha realitzat una planificació econòmica i financera per avaluar si les accions llistades a l’auditoria, a més a més de complir normativa, incrementar el confort dels usuaris i ser més eficients energèticament, també suposen una rentabilitat econòmica a partir de l’estalvi energètic. S’han plantejat 9 opcions diferents de les que se n’ha avaluat el TIR i que al final s’ha escollit la millor opció, la qual contemplarà la realització del manteniment preventiu, normatiu, correctiu i substitutiu i a més a més farà una inversió inicial especificada dins del Projecte. També hi ha el Pla de comercialització per tal de dur a terme el contracte amb una ESE, el qual és la redacció del corresponent Plec de Condicions Tècniques, on es defineixen els mínims a complir per l’empresa adjudicatària. Pel que fa als Recursos Humans es crearà una comissió tècnica de seguiment del contracte, formada per personal de l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta comissió haurà de validar els informes mensuals i anuals enviats per la ESE tal com especifica el plec tècnic, a més a més de respondre a les consultes pertinents al llarg del contracte. Per altra banda hi haurà un control de la realització del manteniment preventiu i correctiu de l’edifici per part de la ESE. Finalment es realitzaran reunions de seguiment entre la ESE i la comissió tècnica. Finalment hi haurà el Pla de Llançament, el qual al tractar-se d’un contracte amb un import per realitzar un concurs públic publicitat, s’especifica tots els tràmits administratius tant interns, com publicitaris o genèrics.
Àrees temàtiques de la UPC::Energies::Eficiència energètica
Àrees temàtiques de la UPC::Energies::Gestió de l'energia::Estalvi energètic
Energy conservation
Public buildings
Energia -- Estalvi -- Catalunya -- Barcelona
Edificis públics
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
Universitat Politècnica de Catalunya
         

Show full item record

 

Coordination

 

Supporters