L’aigua és la base de la vida i un recurs essencial per tota activitat humana. La proliferació de nous compostos químics persistents que contaminen l’aigua fan evident la necessitat de trobar alternatives a aquests i tractaments eficaços per eliminar-los, tenint en compte que els sistemes actuals son insuficients. El bisfenol A, que te activitat estrogènica, és un compost potencialment disruptor endocrí. La majoria del bisfenol A sintetitzat s’empra com a monòmer en la producció de policarbonat i resina epoxi. Els processos d’oxidació avançada, com el Fenton i foto-Fenton son apropiats per el tractament de compostos orgànics persistents. En aquest estudi s’avalua l’efecte de la concentració inicial de H2O2 i Fe(II) en el rati de mineralització. Els experiments es realitzen amb una concentració de bisfenol A de 30mg/L, pH=3, 25ºC, reactor=0,5L i llum UV. El progrés de la reacció es monitoritza, analitzant el Carboni Orgànic Total, i es calcula la constant de reacció (k) i la conversió màxima (ξmax) mitjançant un model de pseudo primer ordre per tal de comparar els resultats obtinguts experimentalment. Les condicions que proporcionen un major rati de k respecte ξmax s’obtenen al emprar el procés foto-Fenton amb una relació (BPA/H2O2/Fe(II)) de 1,00/5,36/2,70; 1,00/5,36/4,00 i 1,00/6,70/0,33.