dc.contributor |
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Construccions Arquitectòniques I |
dc.contributor |
Garcia-Almirall, M. Pilar |
dc.contributor.author |
Catany Catany, Isabel |
dc.coverage.spatial |
east=2.160474000000022; north=41.371526; name=Poble Sec, 08004 Barcelona, Espanya |
dc.date |
2013-07 |
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/2099.1/19878 |
dc.language.iso |
cat |
dc.publisher |
Universitat Politècnica de Catalunya |
dc.rights |
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain |
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
dc.rights |
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ |
dc.subject |
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Aspectes socials |
dc.subject |
Urban renewal -- Spain -- Barcelona |
dc.subject |
City planning -- Social aspects -- Spain -- Barcelona |
dc.subject |
Rehabilitació urbana -- Catalunya -- Barcelona |
dc.subject |
Urbanisme -- Catalunya -- Barcelona -- Aspectes socials |
dc.subject |
Poble Sec (Barcelona, Catalunya : Barri) |
dc.title |
Incidència de les polítiques de regeneració urbana en la cohesió social del barri de Poble Sec de Barcelona (2001- 2012) |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/masterThesis |
dc.description.abstract |
Les polítiques de regeneració urbana els darrers anys han adoptat un enfoc holístic
que ha permès incloure en el procés de transformació les vessants econòmica, social i
ambiental a part de la vessant urbanística. Amb aquest nou enfoc es pretén pal·liar els
problemes de segregació socio-espacial i avançar cap a la cohesió social en les zones
on s’apliquen aquestes polítiques.
L’àmbit d’estudi del present projecte és el barri de Poble Sec, un barri originàriament
de classe obrera què amb els anys va poder millorar les seves expectatives i
traslladar-se a un barri millor generant així, un stock d'habitatge buit que l'anirien
ocupant els immigrants que arribaven ja cap als voltants dels anys 60 però de manera
més pronunciada a principis del segle XXI, a Catalunya en general i concretament al
barri. De manera que l'arribada d'immigració i les carències en els recursos urbans
varen propiciar l’aparició de problemes de convivència i desigualtats. Arrel d’aquesta
situació són moltes les mesures de regeneració urbana que s’han realitzat. Per aquest
motiu, l’objectiu del present treball és identificar si les polítiques i actuacions de
regeneració urbana provinents o implantades per diferents ens són realment efectives
en la millora de la cohesió social i de la convivència, especialment entre la població
immigrant i els autòctons.
La metodologia utilitzada per abordar el desenvolupament de la recerca és qualitativa.
Està basada en un estudi de tota la informació referent al projectes de regeneració
urbana realitzats al barri en el període 2001-2012, a més d'un procés d'aproximació a
la realitat del barri que complementat amb un seguit d’entrevistes estructurades ha de
permetre treure les conclusions necessàries per determinar l’efectivitat de cada un
dels projectes implementats. S’han analitzat els Programes socials ‘Poble Sec per a
tothom’, el Pla d’Habitatge de Barcelona, el Pla de barri, el Pla Comunitari i el
Programa d’Actuació del Districte, destacant de cada un d’ells les actuacions més
rellevants en quan a millora de la realitat física i social del barri. Després de l’estudi realitzat es pot afirmar que hi ha una relació directa entre la
configuració física de l’espai i la convivència entre les persones. Aquesta relació però,
està totalment determinada pel grau de cohesió social que normalment promouen els
projectes de caire social. De manera que, es podria afirmar que sense una xarxa
social forta i cohesionada els resultats obtinguts dels programes de millora urbana no
tindrien tanta influència en la convivència al barri. |