El projecte realitzat es basa en un estudi experimental de l’aprofitament de l’energia del medi ambient i la seva posterior transformació en energia elèctrica. En general, els dispositius d’aquest tipus reben el nom de sistemes d’energy harvesting i s’usen normalment en aplicacions que requereixen un baix consum, de l’ordre de μW o mW. La idea del projecte ve donada pel grup d’investigació SARTI, el qual està interessat en aprofitar aquest tipus de sistemes per alimentar sensors de molt baix consum. El fenomen estudiat és l’aprofitament de l’energia provocada per les corrents marines oscil·latòries de vaivé a una certa profunditat per tal de transformar-la en energia elèctrica mitjançant l’ús de materials piezoelèctrics d’impacte. Per l’elaboració d’aquest treball s’ha realitzat un estudi teòric sobre els conceptes que ens influeixen en el procés de captació de l’energia. Primerament es realitza una explicació del què és l’energy harvesting i quines aplicacions té, a més de mostrar-se els antecedents realitzats al nostre estudi. D’altra banda s’analitza la teoria de cossos submergits en fluxos de fluids i els materials piezoelèctrics. Finalment en la part teòrica es realitzen un conjunt de càlculs per al correcte desenvolupament de l’experimentació La segona i principal part del projecte ha estat la recerca d’un prototip per la captació d’energia mareomotriu realitzant un conjunt de diferents proves per tal de maximitzar els paràmetres que ens influencien en la captació i transformació de l’energia i valorar si es genera energia elèctrica suficient com per alimentar aparells de molt baix consum. Es realitzen un total de 3 proves diferents, en la primera el què es pretén és aconseguir una correcta distribució de pesos, així com determinar un pes òptim del mecanisme que afavoreixi el seu moviment. En la posterior experimentació es realitza la mesura de la tensió generada pel mecanisme en un període establert de temps per veure els valors de tensió generats i determinar quina configuració de les escollides en la primera experimentació és la més adient. En l’experimentació definitiva s’incorporarà l’ús d’un circuit electrònic amb una bateria per tal de determinar el total d’energia acumulada i valorar si aquesta és suficient o no per l’aplicació que ha estat dissenyada.