En aquest treball, explorem les possibles utilitats de l’anàlisi del Nistagmus Optocinètic (OKN) com a mètode de detecció de problemes d’eficàcia visual. El mètode emprat és l’enregistrament d’imatges de vídeo amb una càmera que permet aconseguir més imatges per segon (Canon EOS 7D, 18MP, que pot enregistrar 60fps en qualitat Full-HD a 1024p) que el sistema de vídeo estandarditzat que permet 24 FPS. Les imatges van ser posteriorment analitzades digitalment i les velocitats de seguiment i recol•locació del nistagmus optocinètic es van comparar amb els resultats obtinguts d’una bateria de proves realitzades als subjectes a estudi amb l’objectiu de valorar el seu sistema visual acomodatiu i la seva binocularitat. Encara que els resultats d’aquest estudi són prometedors i apunten a una relació estreta entre aquests factors, l’anàlisi estadística de les correlacions indica que no són concloents.