Barcelona compta actualment amb una àmplia xarxa d’autobús urbà, amb centenars de línies que comuniquen tots els barris de la ciutat. Aquesta gran xarxa és imprescindible perquè és l’únic transport públic de gran capacitat que pot arribar a certs barris de la ciutat on per uns o altres motius no hi arriba el metro. Aquest és, però, l’únic gran avantatge d’una xarxa que va perdent passatgers constantment en favor d’altres mitjans de transport per culpa de la seva baixa velocitat comercial i de l’escas sentit global de la xarxa. La velocitat comercial de l’autobús a Barcelona no arriba als 12 km/h de mitjana, situant-se en alguns casos, com per exemple en hores punta al centre, per sota dels 8 km/h. Aquesta baixa velocitat ha propiciat que en els darrers anys, tot i l’augment de l’ús del transport públic, els viatges en autobús a la ciutat hagin disminuit en benefici del metro en trajectes llargs i de la bicicleta o d’anar a peu en trajectes curts. Pel que fa a la xarxa en si ha estat durant molts anys formada per línies que responen a les necessitats de diverses zones de la ciutat. Aquestes línies han estat mantingudes, ampliades o reforçades segons la seva demanda o fins i tot per raons històriques durant molts anys. El resultat de tot plegat és que al analitzar-les en conjunt ens trobem amb un conjunt de línies sense gaire sentit amb força solapaments en alguns punts i poques línies en d’altres. Tot plegat fa que només utilitzin la xarxa aquells usuaris que no tenen alternativa ja que és tracta d’un transport on cada usuari només coneix el trajecte i els horaris de les línies que utilitza. Tot plegat fa necessari un replantejament del transport públic en superfície a la ciutat i és aquí on sorgeix el projecte de las xarxa ortogolnal d’altes prestacions (també anomenada RetBus), la nova xarxa de busos ràpids de Barcelona. Aquesta nova xarxa està previst que comenci a entrar en funcionament a finals d’aquest any 2011 i consta de 12 línies en forma de malla quadrada (7 verticals i 5 horitzontals, algunes d’elles amb ramificacions als extrems) que cobreixen la major part de la superfície urbana de Barcelona. Per poder implantar aquesta xarxa però és necessari, després d’estudiar els carrers per on passaran les línies i la situació de les seves corresponents parades, adequar aquests carrers. Aquest treball doncs tracta sobre les millores que cal realitzar per adequar els carrers a la futura implantació de la xarxa amb accions com la senyalització de nous carrils bus, mesures de prioritat semafòrica, limitació de girs a la dreta o previsió d’avançaments entre els nous busos ràpids i els actuals busos convencionals entre d’altres. Per això s’analitzaran un parell de corredors (1 vertical i 1 horitzontal) i es proposaran les millores necessàries per garantir la posada en funcionament de les noves línies amb totes les garanties.