Un cúmul de circumstàncies ens han portat a escollir l’estudi i anàlisi per a la implantació d’un celler de producció vinícola com a projecte final de carrera, en endavant PFC. A continuació anirem desgranant aquests motius i a mida que vagi avançant el projecte anirem polint la idea en funció del què anem descobrint i aprenent. D’entrada, l’actual situació de crisi econòmica profunda que està passant el nostre país requereix que qualsevol possible idea de futur ha de poder encaixar dins d’aquesta conjuntura tan complicada. D’aquesta manera, automàticament hem descartat totes aquelles propostes de construcció d’edificis i infraestructures que depenguessin de subvencions o de l’explotació directa d’organismes públics. Entenem que avui dia no tenen encaix en la situació actual la construcció de nous aeroports, hospitals, teatres, llars d’infants, biblioteques, escoles, residències geriàtriques, parcs de bombers... Segurament qualsevol altre moment seria millor que l’actual per a realitzar aquest tipus d’infraestructures. En aquesta situació de crisi econòmica, un dels rams que més fort l’ha patit és el conegut com el ram del totxo precisament, com a conseqüència del que s’ha anomenat la bombolla immobiliària. D’alguna manera, la sensació que ens queda després de veure l’evolució dels últims 15 anys de construcció massiva, sobretot edificis d’oficines, indústries i habitatges, és que el mercat ha quedat saturat pel que fa a aquest tipus d’edificacions. Pel que fa als establiments industrials cal sumar al gran ritme de construcció dels últims anys, el tancament de moltes empreses i per tant que moltes naus han quedat buides des de fa un parell d’anys fins ara. Per tant, descartem també habitatges, oficines i establiments industrials.Un cop feta aquesta primera tria, vem creure necessari pensar en projectes concrets que encaixessin i concordessin en aquesta nova situació, que no és gens fàcil. Per això, vem estar observant el nostre entorn per a poder-ne extreure idees profitoses amb previsió de futur i valorar quins projectes avui en dia se’n surten. Per això només ens va fer falta obrir el correu electrònic i veure l’allau de mails que rebem cada dia de compres col·lectives i d’experiències i aventures per adonar-nos-en de que quasi tothom hem hagut de renunciar a grans luxes com viatges a països exòtics o comprar cotxes nous, però que els petits luxes sense grans inversions estan en un moment bastant favorable econòmicament. A tall d’exemple, és possible que se surti menys a sopar a restaurants i que cada cop siguin més freqüents els sopars a casa per estalviar, però no sap tant de greu la despesa d’una ampolla de vi bo. Per això vem decidir que, en una cultura com la nostra que dóna molta importància a la gastronomia i amb una alta tradició del vi, la implantació d’un celler de vi seria més que factible i bastant rentable. Estudiem-ho. Cal dir que en cap cas cap dels participants en aquest estudi ens dediquem a la construcció ni a l’enologia i que, precisament aquesta era la nostra intenció: fugir del que ja coneixem i plantejar-nos aquest projecte com un repte per a descobrir nous àmbits. El Carlos és enginyer tècnic industrial especialitzat en electrònica industrial i des de fa 9 anys treballa de programador de sistemes domòtics i dissenyador de projectes d’eficiència energètica d’edificis de gran envergadura: hospitals, grans indústries, hotels, museus, tanatoris... La Maria també és enginyera tècnica industrial però especialitzada en química industrial. Fa 5 anys que es dedica a la prevenció d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis al Servei de Prevenció de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (Bombers de la Generalitat de Catalunya).