Un dels objectius principals dels implants ossis usats per aplicacions dentals o ortopèdiques permanents és aconseguir una fixació i una estabilitat adequades per tal de maximitzar la longevitat de l'implant. El desenvolupament de nous mètodes de modificació superficial pretén millorar el rendiment dels implants metàl•lics, en particular pel que fa a l'acceptació del dispositiu pel cos, el temps de curació després de la implantació i la integració de l’implant al cos a llarg termini. Amb la seva excel•lent resistència a la corrosió, biocompatibilitat i capacitat osteointegradora, el tàntal està atraient cada cop més l’atenció per a ser usat com implants ossis o per recobriments d’implants. En els últims anys s'està dedicant un gran esforç en el desenvolupament de modificacions superficials de tàntal per tal de millorar les seves propietats físico-químiques i per aportar-li bioactivitat que farà que la osteointegració sigui més ràpida i no hi hagi rebuig del cos cap a l’implant. En el present treball es funcionalitza el tàntal amb pèptid RGD mitjançant dues estratègies de modificació superficial i es caracteritza les propietats físico-químiques i biològiques dels biomaterials desenvolupats.