L’estudi que s’ha desenvolupat ha pres com a model una comunitat de 30 vivendes unifamiliar aparellades, les quals formen part d’una illa de cases que comparteix diverses zones, de la que se n’ha fet un previ aixecament, tant de les diferents planes que la conformen, com de les instal·lacions actuals existents per tal d’establir una base inicial de treball. Els objectius que s’han marcat per al desenvolupament de l’estudi han estat en primer lloc, conèixer l’estat de les instal·lacions de la comunitat, i al mateix temps les necessitats energètiques actuals tant comunitàries com privades, a fi de buscar alternatives viables per a la reducció de la despesa i el consum dels recursos naturals que actualment s’hi donen. Per a tal fita, en la primera part del projecte, s’han obtingut les dades dels consums a partir de la facturació de l’exercici corresponent a l’any 2012 d’una part dels veïns de la comunitat, amb les quals s’han establert uns valors de consums mitjos amb les que s’ha treballat al llarg del l’estudi, per tal de dimensionar les diferents instal·lacions i aparells que permetran complir els objectius de reducció de despesa tant de recursos naturals com d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. En la segona part de l’estudi, s’ha estudiat el reaprofitament d’aigües grises i pluvials de la comunitat. En aquest apartat hem desenvolupat una proposta on s’ha aconseguit estalviar a la comunitat de l’ordre de 500 a 600m3 d’aigua per al consum humà, que actualment es destinen al manteniment de zones comunes, ja que era la despesa més rellevant que s’ha observat en la presa de dades. En la tercera part de l’estudi, s’ha estudiat la possibilitat de fer un canvi en les instal·lacions, tant per a la producció d’aigua calenta sanitària com per a calefacció, amb la finalitat de reduir-ne l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i la despesa generada pel consum de combustible. Els valors que s’han utilitzat per als càlculs de cost amortització s’han basat en hipòtesis de consum. Per tal de reduir una part important de la despesa, s’ha previst la centralització de la producció d’aigua calenta mitjançant un sistema innovador que permet una fàcil distribució i gestió de les despeses generades pels diferents habitatges de la casa comercial Leako. En la primera proposta plantejada, s’ha previst centralització del sistema de producció mitjançant un la producció d’aigua amb aparells de combustió convencionals i el suport de panells solars. La segona s’ha substituït la part de producció solar per un aparell de microgeneració, el qual ens ajudes a eixugar una part de la despesa de la inversió mitjançant la venda de l’energia elèctrica produïda, a més a més de l’estalvi que suposa el fet de centralitzar les instal·lacions. En últim lloc, s’ha optat per un sistema microgeneració individual, amb la finalitat d’observar si aquest seria més rentable que els sistemes anteriors, ja que no caldria amortitzar la inversió que suposa el fet de generar nous espais dins la comunitat, a més d’instal·lar nous sistemes per a la distribució del fluid caloportador. Tot i així no ha resultat esser una alternativa viable. Finalment, en el balanç econòmic i mediambiental, s’ha conclòs que el sistema més viable per a la reducció de la despesa, i en matèria d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, ha estat centralitzar les instal·lacions i utilitzar un aparell de microgeneració CHP i calderes estanques de condensació, ja que és el que ha ofert millors resultats, tot i no eixugar la inversió inicial mitjançant l’estalvi i la venda de l’energia.