La finalitat d'aquest projecte és aprofundir en el procés d'integració socioeducativa de la joventut migrada a Catalunya, específicament, dels i les joves entre 14 i 18 anys. Entre els resultats destaquem que els ioves tenen un concepte força tancat i excloent del concepte de ciutadania com a estatus , i un baix grau, de coneixement de la diversitat cultural, especialment els joves autòctons, tot i que tenen una actitud de reconeixement i acceptació, favorable a la convivència intercultural, tant al centre educatiu com al seu barri. No obstant, tenen una visió de la diversitat cultural i del fet migratori en clau de coexistència, sense el reconeixement que suposaria un pas més cap a la convivència. La immigració és vista com un col•lectiu vulnerable, amb un baix nivell econòmic i cultural i que també és percebut com un problema i, fins i tot, com a causant de les dificultutats que actualment pateix i travessa el conjunt de la societat. Els joves tendeixen a relacionar-se amb el seu grup cultural, i responen de forma passiva en la comprensió i actuació davant dels problemes i assumptes públics. Entre els elements que valoren per sentir-se ciutadà té una especial importància la llengua. Eis joves que fa més de 10 anys que viuen a Catalunya són els que tendeixen a tenir un sentiment de pertinença cívica amb el lloc de residència. De fet, com mes temps porten els joves estrangers vivint al lloc d’acollida, perden importància elements d’identificació cultural del país d’origen, però la religió, les celebracions populars, l’art i la tendència a formar parella són elements identitaris del lloc d’origen, més estables. Es demana una intervenció urgent en diversos nivells i destinades a diferents agents. Destaquem: la importància d’una acollida afectiva i efectiva; potenciar espais de trobada; treballar els prejudicis; transversalitzar l’educació intercultural; potenciació de l’aprenentatge de la llengua catalana; formació del professorat en competències interculturals.

The purpose of this project is to deepen the integration process of socio youth migrated to Catalonia, specifically of young people between 14 and 18. The results highlight that young people have a very closed and exclusive concept of citizenship as a status and a low level of awareness of cultural diversity, especially the young natives, although they have-an attitude of acceptance and recognition, favorable intercultural harmony in both the school and its neighborhood. However, thev have a vision of cultural diversitv and of migration in terms of coexistence, without recognition that would be a step towards coexistence. Immigration is seen as a vulnerable group, with a low economic and cultural and it is also perceived as a problem, even as the cause of suffering and the difficulties that currentlv crosses the whole of society. Young people tend to relate to their cultural group, and respond passively in the understanding and action in public affairs and problems. Among the elements to feel valued citizen language has a speciai importance. The young people over 10 years living in Catalonia are those that tend to have a civic sense of belonging to the place of residence. In fact, the longer the young foreigners lives in a place, losing important elements of cultural identification of origen country; religion, popular celebrations, art and the couple are identity elements from origin, more stable. It demands an urgent intervention at various levels and for different agents. Highlights: the importance of effective and affective reception; strengthen meeting spaces; work bias; transversalise intercultural education; reinforce the learning of Catalan; teacher training in intercultural competences.