En els darrers anys hem assistit a una àmplia implementació de la metodologia de l’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) al món universitari, i amb una menor incidència, però amb molt bona acollida, a secundària i a batxillerat. La implementació de l’ABP a secundària ha anat en paral·lel a la incorporació de les competències bàsiques en el currículum, les quals han estat un fertilitzant per a la implementació no solament de l’ABP sinó també d’altres mètodes didàctics d’aprenentatge actiu, aprenentatge col·laboratiu, aprenentatge autodirigit, etc. Aquest treball proposa una adaptació de la seqüència metodològica de l’Aprenentatge Basat en Problemes/projectes/casos/situacions –el nom és el de menys– específica per a l’assignatura de Tecnologia de l’Educació Secundària Obligatòria. El model d’ABP proposat parteix de la simetria existent entre el procés tecnològic i el mètode de l’Aprenentatge Basat en Problemes, els quals es fusionen en una única seqüència didàctica que té com a eix de simetria el principi fonamental de l’acció completa. La vocació intencionadament instrumental d’aquesta proposta fa que el seu contingut no es quedi en el pla merament especulatiu, sinó que fixi una seqüència metodològica genèrica i augmenti el grau de concreció i de detall per a la seva implementació oferint eines per programar les activitats, com és cas del Quadre d’activitats i temporització, que permet fixar la seqüència didàctica formalitzant els tipus d’activitats, la temporització prevista, els materials i recursos necessaris, l’escenari, els agrupaments, etc., i del Quadern del procés tecnològic, que serveix tant de guia de les activitats que ha de realitzar l’alumne per resoldre el projecte com de recull d’evidències perquè el docent pugui avaluar l’adquisició de coneixements. El treball conclou amb una vocació clarament pragmàtica atès que aplica el model de l’ABP proposat a una unitat didàctica: Les estructures, destinada a alumnes de tecnologia de 1r d’ESO.