L’estudi d’una reixa de central hidràulica s’ha enfocat en una aplicació concreta de l’anàlisi vibracional. L’anàlisi vibracional de tota estructura és important per tal de determinar la resposta dinàmica davant excitacions externes, i evitar així situacions de ressonància que poden escurçar substancialment la vida útil de la reixa degut per la fatiga. Hi ha dos maneres de fer l’estudi comentat, per una banda tenim l’estudi mitjançant simulació i per l’altra existeix l’anàlisi experimental. En aquest cas s’ha escollit la vessant experimental per tal de donar solucions al tipus de incidències esmentades. La necessitat de tractament de dades experimentals ha provocat que s’hagi desenvolupat un programa matemàtic amb MATLAB versió 7.10.0. Aquesta aplicació s’ha utilitzat per poder realitzar de manera automatitzada tota la part matemàtica que l’anàlisi de freqüències pròpies porta implícita al darrera. En aquest projecte es realitza l’anàlisi vibracional d’una reixa de central hidroelèctrica amb problemes de fissures per fatiga. Per tant, es realitzen les proves experimentals suficients per detectar les freqüències pròpies i problemàtiques de la reixa en mal estat. Finalment es compara amb un altre anàlisi experimental que la correcció feta a la reixa, millora el comportament d’aquesta davant de les fonts excitadores que pugui tenir. A part de l’estudi de la reixa en aire per determinar les freqüències pròpies, també s’ha pres mesures menys amb menys sensors (per la disponibilitat d’elements de captació específics), de la reixa dins de l’aigua. L’objectiu és detectar les primeres freqüències pròpies i fer un anàlisis dels transitoris. La reixa d’estudi està ubicada dins d’una canonada que evoca a la turbina, subjecta per unes rodes a l’estructura cilíndrica. La reixa esta constituïda per una sèrie de platines, barres fines verticals, i per tallamars, panells horitzontals de major rigidesa. Després d’analitzar les freqüències pròpies de la reixa malmesa es constata el risc de coincidència entre aquestes i les freqüències excitadores realitzada per despreniments de vòrtex alternatius generats quan és travessada per l’aigua a velocitats elevades. Es comprova que els modes de vibració que presenten estan en el mateix pla que el despreniment. Es presenta un paquet de mesures per tal de augmentar les freqüències pròpies de l’estructura i així evitar una possible ressonància amb les freqüències excitadores. En problemàtiques com les esmentades, la solució més destacada passa per fer l’estructura més rígida. Finalment el segon estudi demostra que la reixa té les freqüències pròpies en rangs més elevats i que l’esmorteïment d’aquestes freqüències és molt més gran.