La diversitat és una característica intrínseca de les persones, és un fet diferenciador de cada individu. L’escola no és aliena a aquesta realitat. La diversitat a l’escola s’ha convertit en un aspecte de gran preocupació entre els docents. L’àmplia varietat d’alumnes, estils i ritmes d’aprenentatge ha posat de manifest la necessitat de replantejar-se tant els aspectes organitzatius com curriculars. D’aquesta manera, aquest treball té com a objectiu proposar una alternativa per atendre aquesta diversitat a l’aula ordinària. Es tracta de l'ensenyament multinivell. A través de la unitat didàctica presentada al llarg del treball, s’ha pogut observar com, a l’hora de planificar les lliçons, és necessari que els professors revisin el seu mètode d’ensenyament previ, ja que el rol del professor de presentador és substituït pel de facilitador. És un procés que es desenvolupa al llarg del currículum, per tant, exigeix als docents compromís i planificació. El professor facilita els continguts adaptats a tots els estils d'aprenentatge existents a la classe, ofereix la possibilitat de triar entre diferents activitats perquè tothom pugui participar, i l'avaluació es basa en el nivell d'habilitat dels estudiants –sempre assegurant els continguts mínims i competències bàsiques. A més, promou l’aprenentatge cooperatiu i incrementa la motivació mitjançant la implicació dels estudiants en les activitats proposades. Per assolir aquesta fita el professor ha d'arribar a comprendre totalment les estratègies d'ensenyament de l’EM. Hi ha tres conceptes clau en el procediment d’aquest tipus d’ensenyament. El primer és el de la participació parcial, basat en el fet que existeix la possibilitat que l'alumne realitzi únicament un seguit d'activitats basades en el seu nivell d'habilitat. Un bon exemple és assignar a un grup de treball unes activitats diferents als altres grups, tenint en compte, així, la taxonomia de Bloom (Collicott, 2000). El segon és el model d’intel·ligències múltiples de Howard Gardner (Collicott, 2000), que disposa que cada individu té una manera cognitiva d’aprendre, sigui visual, auditiva, etc. I el tercer és l’aprenentatge cooperatiu (Collicott, 2000), on els alumnes aprenen entre ells. Donat que l’ensenyament multinivell és una possible alternativa per solucionar l’atenció a la diversitat, amb aquest treball s’ha volgut mostrar i facilitar al lector les eines i el tipus d’activitats a utilitzar en la implantació a l’aula de l’ensenyament multinivell. Per tal d’il·lustrar-lo s’ha contextualitzat en l’assignatura de matemàtiques i, més concretament, s’ha planificat la unitat didàctica de probabilitat a 3r d’ESO en un centre públic de Castelldefels.