Aquest Projecte intenta assajar la transformació d'un sector industrial que, a priori, no tindria un valor patrimonial molt catalogable però sí que representa una tipologia constructiva molt present en el territori. Aquesta tipologia es basa en naus industrials de construcció recent que estan experimentant una creixent degradació arran del trasllat de les empreses que les ocupaven a d'altres sectors, fruït de la modificació de les seves necessitats. La zona escollida s’emmarca dins el que podríem anomenar “zones a la deriva”, parcel•les, polígons o construccions arquitectòniques que han quedat encallades entre teixits urbans o entre fragments de ciutats consolidades. Aquests acostumen a ser llocs plens d’experiències, vestigis, possessions, conjectures i fracassos. Es composen per escenaris on es difícil distingir entre l’interior i l’exterior, la realitat o la narració, i on el passat ressona en el futur. Es considera aquest projecte pertinent perquè intenta respondre a la pregunta: Què es pot fer amb el que tenim?. I com s’intenta respondre a aquesta pregunta? Demostrant la vigència de la situació actual gràcies al plantejament d’un enfocament conceptual alternatiu, reconeixent la capa de ciutat existent i treballant la seva transformació mitjançant la introducció d'una nova capa que potenciï sense anular les preexistències. Urbanísticament el model existent es vigent perquè presenta, en la seva configuració arquitectònica, una oportunitat per reforçar el nou Parc de la Sagrera, consolidant la porositat inherent del teixit. A través d’un reconeixement de les possibilites del lloc es provoca que sigui la pròpia arquitectura qui decideixi quin és el seu futur. Serà el conjunt formal de plens i buits que es deixa portar, sense esforç, cap a una nova funció. I això és possible perquè l’activitat passada i la futura tenen punts en comú en la seva organització. La configuració de la nova capa que adapta la situació als nous comportaments es basa en quatre estratègies. La primera consisteix en adaptar els usos actuals i els nous usos a l'arquitectura existent, mitjançant l'obertura de nous accessos i nous vials, per potenciar les característiques de la zona. I adaptant cada peça del programa, segons els seus requeriments, a la peça de la parcel•la qui s’hi assimili més fàcilment. Tot el material que és necessari desmuntar per la nova configuració, es conserva i es cataloga perquè serà el material base en la configuració de la nova arquitectura. La segona estratègia consisteix en completar la situació arquitectònica existent per adaptar-la a les necessitats mitjançant la modificació, intercanvi o desplaçament, o bé reinterpretant la funció dels elements constructius existents. La tercera estratègia consisteix en fer transformacions puntuals de certs tancaments per millorar-ne les qualitats de comfort interiors i fer-los més habitables. I finalment, la quarta estratègia consisteix en consolidar uns espais exteriors verds que transformin les qualitats del sector i que reforcin, al mateix temps, l’estret Parc de la Sagrera.