dc.contributor |
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Construccions Arquitectòniques II |
dc.contributor |
Hormias Laperal, Emilio |
dc.contributor |
Rosselló i Nicolau, Maribel |
dc.contributor.author |
Purroy Purroy, David |
dc.coverage.spatial |
east=3.092780113220215; north=42.294199084312254; name=Pau, Girona, Espanya |
dc.date |
2013-01 |
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/2099.1/17402 |
dc.language.iso |
cat |
dc.publisher |
Universitat Politècnica de Catalunya |
dc.rights |
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain |
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
dc.rights |
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ |
dc.subject |
Àrees temàtiques de la UPC::Edificació::Rehabilitació d'edificis |
dc.subject |
Buildings -- Repair and reconstruction |
dc.subject |
Torre d'en Mornau (Pau, Catalunya) -- Remodelació |
dc.subject |
Masos, masies, etc. -- Remodelació -- Catalunya -- Pau |
dc.title |
Proposta d’intervenció sostenible a la Torre de Mornau |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/masterThesis |
dc.description.abstract |
Aquest Treball Final de Màster analitza una edificació singular com és Torre Mornau, situada al
municipi de Pau, dins del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. S’estudia el conjunt i es proposen
una sèrie de recomanacions per a un possible projecte de rehabilitació i canvi d’ús, tot seguint criteris
de sostenibilitat. Es parteix del treball realitzat pels alumnes del DAC – Rehabilitació, cursat a l’EPSEB
el primer quatrimestre del curs 2011-2012.
Torre Mornau és un conjunt edificat d’uns 5000m2 construïts en diferents etapes. Les primeres
construccions, d’origen tardo-medieval, allotjaven una explotació agrícola i ramadera. Durant la
postguerra, l’exèrcit espanyol hi instal·là un regiment de cavalleria i artilleria, i en els anys noranta
s’utilitzà com a centre de turisme rural i vivenda particular. Actualment és propietat de l’INCASOL, tot i
que recentment s’ha posat a la venda.
En primer lloc s’ha realitzat un aixecament gràfic i una diagnosi del conjunt. S’han analitzat les
característiques constructives i els processos patològics de cada edificació a través de la observació, la
realització de cates i l’aplicació dels coneixements obtinguts. Es busca entendre les solucions
constructives i eliminar les causes que provoquen les lesions. De forma paral·lela, s’ha documentat la
informació disponible sobre l’evolució històrica del conjunt, realitzant entrevistes, consultant entitats
públiques, els arxius de Castelló d’Empúries i de la Capitania General de Barcelona.
En segon lloc, s’han realitzat una sèrie de recomanacions d’intervenció per a la realització d’un
projecte de rehabilitació. Contenen els criteris bàsics i generals per a l’execució d’una rehabilitació
sostenible, buscant una nova utilització per al conjunt. Durant tot el procés s’ha tingut en compte la
importància històrica i social de les construccions existents, així com els següents criteris de
sostenibilitat: optimització de l’ús del materials de construcció; control de la utilització d’energia i gestió
del cicle de l’aigua.
Per acabar, apuntem unes conclusions finals pel que fa a la rehabilitació sostenible i a l’aplicació de
materials i tècniques constructives respectuoses amb el medi ambient. S’ha buscat consolidar els
edificis per evitar-ne el col·lapse i proposar millores en el funcionament del conjunt. |