En aquest projecte fi de carrera es dóna solució tant els aspectes tècnics com als processos constructius per la construcció de 3 plantes soterrani sota la ja existent de l’edifici de l’Escola Politècnica d’Edificació de Barcelona mitjançant la creació de murs pantalla perimetrals i una estructura a base de micropilots que transmeten les càrregues al terreny, pel que haurem de disposar d’una estructura metàl·lica auxiliar durant el procés constructiu descendent que assolirà de manera provisional les càrregues de l’edifici que quedarà estintolat per poder realitzar els diferents forjats a mida que es va assolin la cota de cada esmentada planta. Una vegada finalitzada la planta de fonaments amb els enceps definitius Al llarg del present projecte es detallen tant les fases constructives dels diferents elements que intervenen en l’obra com els criteris d’elecció de les diferents opcions constructives adoptades, que són moltes degut a les dimensions de l’obra, explicant més detalladament l’estructura auxiliar, les bigues i lloses posttesades, els murs pantalla tradicionals, el mur pantalla de micropilots i els fonaments definitius. S’ha aprofitat al màxim l’espai per tal de poder realitzar una distribució de l’aparcament idònia ja que es va començar per una distribució que abastava només el cos original de l’edifici però limitava de manera considerable l’execució i l’aprofitament de l’aparcament. Degut a això s’han hagut d’estintolar de forma definitiva una sèrie de pilars que venen explicats durant el projecte, així com s’han hagut de crear de nous. En aquest aspecte han estat també necessàries tant les bigues com les lloses posttesades degut a la llum entre pilars per a poder tenir una planta de soterrani més diàfana i evitar espessors de lloses i forjats excessius que augmenten el pes i creen un cost elevat pel que fa als materials. La conjunció de les tècniques convencionals amb les noves tècniques de construcció han fet possible aquest projecte que encara no és d’ús molt habitual però que a mida que les necessitats dels nuclis de les grans ciutats, l’aprofitament de l’espai sobretot, requereixin de nous espais tenen una bona solució amb el sistema de construcció descendent, això sí, estudiant cada cas de manera molt particular.