dc.contributor |
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Construccions Arquitectòniques II |
dc.contributor |
Pidemunt Molí, Antoni |
dc.contributor.author |
Sans Mercadal, Daniel |
dc.coverage.spatial |
east=3.8417816162109375; north=39.98574803738196; name=07769 Ciutadella de Menorca, Illes Balears, Espanya |
dc.date |
2012-10 |
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/2099.1/16803 |
dc.language.iso |
eng |
dc.language.iso |
cat |
dc.publisher |
Universitat Politècnica de Catalunya |
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
dc.subject |
Àrees temàtiques de la UPC::Edificació::Rehabilitació d'edificis |
dc.subject |
Building failures |
dc.subject |
Dwellings--Remodeling |
dc.subject |
Construcció -- Patologia |
dc.subject |
Habitatges -- Remodelació |
dc.title |
Estudi del sistema constructiu i adaptació al CTE d’una vivenda dels anys 50 |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis |
dc.description.abstract |
L’objectiu d’aquest projecte és allargar la vida útil d’una edificació existent.
L’estudi del sistema constructiu ens donarà informació del comportament energètic i
estructural de l’edifici. Ens centrarem en dos elements constructius característics d’una
edificació de l’època com són els forjats amb bigues prefabricades de formigó i un entrebigat
amb dues fulles de marès i cambra d’aire interior i els murs de càrrega executats amb
cantons de marès.
L’estudi patològic ens donarà informació de com hem d’actuar per millorar l’estat actual de
l’edifici. Una de les actuacions més importants serà per pal·liar la degradació que pateixen
els recobriments de façana a causa de la proximitat del mar i el desgast que la saladura
provoca. S’arriba a la conclusió que per fer front a l’acció del desgast causat per agents
atmosfèrics s’ha de plantejar un pla de manteniment dels tancaments exteriors.
Veurem les exigències actuals del CTE i avaluarem les mancances de la vivenda sobretot
energèticament. Aquesta serà una de les prioritats d’aquest projecte millorar l’eficiència de
l’edificació amb l’objectiu d’aconseguir una vivenda més sostenible i respectuosa amb el
medi ambient. Per aconseguir-ho avaluarem els tancaments de façana i coberta per
proposar la generació d’una nova pell amb aïllaments que protegeixin l’edifici tèrmicament i
acústicament. S’estudiaran les resistències tèrmiques i l’aparició o no d’humitats intersticials
del mur de façana i forjat actual comparant-los amb els resultats de les solucions
proposades.
La distribució actual de l’edifici ha quedat obsoleta i es proposarà una nova distribució amb
la finalitat d’optimitzar l’espai interior i aprofitar la parcel·la exterior de què disposa. Aquesta
actualment queda en segon terme, a causa de la distribució actual orientada cap a l’oest.
Així optimitzarem l’ús del solar fent-ne un ús més racional. Per aconseguir una distribució
òptima des de el punt de vista de l’aprofitament de l’assolellament i la protecció envers els
vents es realitzarà una simulació amb el programa VASARI d’AUTODESK. Decidirem situar
elements de protecció passiva a les obertures de la façana sud per modular l’assolellament i
al nord per protegir del vent de tramuntana.
La nova distribució requerirà reforçar estructuralment l’edifici amb jàsseres metàl·liques i
amb un forjat col·laborant de nova construcció. La inexistència d’armadures de repartiment
als forjats actuals ens aconsellarà la col·locació d’un mallat metàl·lic per millorar el
comportament estructural de l’edifici i un millor repartiment de càrregues.
S’aplicaran mesures d’estalvi energètic i es proposaran mesures d’estalvi d’aigua, que és un
recurs escàs a Menorca. L’estalvi d’aigua s’aconseguirà amb el reciclatge d’aigües grises i
l’aprofitament d’un dipòsit existent per l’aplec d’aigües pluvials.
La nova urbanització del carrer des Llevamà ens farà replantejar les escomeses actuals de
fontaneria, electricitat i telecomunicacions, així com l’evacuació d’aigües residuals i pluvials.
A més es proposa actualitzar les instal·lacions de fontaneria, sanejament, electricitat i
telecomunicacions que han quedat obsoletes i no compleixen cap dels reglaments existents.
Avaluarem l’eficiència econòmica i ecològica de les propostes generades. Quantificarem
l’estalvi d’aigua aconseguit, i veurem que la seva rendibilitat econòmica es reduïda, però la
realització d’aquestes actuacions queden justificades per l’estalvi de recursos que suposen.
Realitzarem la certificació energètica de l’edifici amb el programa CALENER.
Comprovarem la rendibilitat de les actuacions que afectin al rendiment energètic, la seva
amortització i l’estalvi d’emissions de CO2 que això significarà. I estimem la rendibilitat
econòmica del sobrecost que suposen aquestes actuacions en 11 anys. |