Use this identifier to quote or link this document: http://hdl.handle.net/2072/204350

La Pacificación en el mundo actual. Estrategias europeas para la resolución de conflictos
Tortosa Garrigós, María Amparo
¿Cómo se podría comprometer la Comunidad Internacional, en un mundo globalizado, para la resolución de conflictos?. En el siglo XXI, pasa necesariamente por un cuestionamiento de los métodos tradicionalmente empleados para la resolución de conflictos y la seguridad (frente a nuevos escenarios nuevas estrategias). Éstas toman forma en las doctrinas de la prevención, transformación, resolución de conflictos, gestión de crisis, y seguridad multidimensional/colectiva. Trasladándolo a Europa, la implantación de políticas comunes en las zonas en conflicto, urge cada día más. No existe una acción exterior colectiva ante el estallido de una crisis, porque al final siempre acaban prevaleciendo las decisiones de los Estados más poderosos. Es este mismo proceso decisional, anclado en las posturas realistas, el que bloquea o retarda todo intento de reacción común. Mientras, la violencia se sucede y asistimos impotentes a escenarios bélicos o escaladas, bajo la mirada atrapada de Occidente. La UE se enfrenta a un desafío cada vez más presente, por conseguir una acción globalizadora en materia de derechos humanos, porque frente a la globalización económica surge la necesidad de contrarestar sus efectos, globalizando también los derechos humanos. Cabría revisar las respuestas y capacidades europeas ante el estallido de una crisis.
Com es podria comprometre la comunitat Internacional, en un món globalitzat, per a la resolució de conflictes?. Al segle XXI, passa necessàriament per un qüestionament dels mètodes tradicionalment emprats per a la resolució de conflictes i la seguretat (enfront de nous escenaris noves estratègies). Aquestes prenen forma en les doctrines de la prevenció, transformació, resolució de conflictes, gestió de crisi, i seguretat multidimensional / col · lectiva. Traslladant a Europa, la implantació de polítiques comunes a les zones en conflicte, urgeix cada dia més. No hi ha una acció exterior col · lectiva davant l'esclat d'una crisi, perquè al final sempre acaben prevalent les decisions dels Estats més poderosos. És aquest mateix procés decisional, ancorat en les postures realistes, el que bloqueja o retarda tot intent de reacció comuna. Mentre, la violència es passa i assistim impotents a escenaris bèl · lics o escalades, sota la mirada atrapada d'Occident. La UE s'enfronta a un desafiament cada vegada més present, per aconseguir una acció globalitzadora en matèria de drets humans, perquè enfront de la globalització econòmica sorgeix la necessitat de contrarestar els seus efectes, globalitzant també els drets humans. Caldria revisar les respostes i capacitats europees davant l'esclat d'una crisi.
2002-10
32 - Política
Resolució de conflictes (Dret) -- Unió Europea, Països de la
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
22 p.
Working Paper
Institut Universitari d'Estudis Europeus
Working Papers OBS;31
         

Full text files in this document

Files Size Format
N. 31.pdf 265.2 KB PDF

Show full item record

 

Coordination

 

Supporters