Utilizad este identificador para citar o enlazar este documento: http://hdl.handle.net/2072/204029

State Failure – A Rationale for EU Foreign Policy?
Jenne, Nicole
'Estats fallits' ha arribat a ser un lema popular per als acadèmics i els polítics per igual. En opinió dels governs occidentals i les institucions internacionals, els estats fallits no compleixen amb les condicions necessàries per assolir el desenvolupament econòmic i social i alhora proporcionar un terreny fèrtil per als actors violents conflictes i no estatals que participen en la delinqüència internacional. La Unió Europea té una relació de llarga data amb els països de l'Àfrica subsahariana, molts dels quals es caracteritzen per ser fallat. En aquest treball es pretén analitzar si el compromís retòric de la UE per fer front a la insuficiència de l'Estat es tradueix en un enfocament coherent davant les causes profundes de la fragilitat de l'Estat i pregunta pels factors que expliquen el compromís de la UE amb els problemes que enfronten aquests estats. Mitjançant la comparació de les polítiques europees cap a la República Democràtica del Congo, Sierra Leone i la República Centreafricana, s'argumenta que la resposta de la UE als Estats fallits es desenvolupa d'una manera incoherent esbiaixada cap a les situacions de conflicte en lloc de ser guiat per una preocupació més general per fragilitat . L'anàlisi suggereix que la participació de la UE es deu principalment a interessos coincidents en els Estats membres i de la UE.
‘Failed states’ have come to be a popular catchword for academics and policy-makers alike. In the view of Western governments and international institutions, failed states do not meet the conditions for achieving economic and social development and at the same time provide fertile grounds for violent conflict and non-state actors involved in international crime. The European Union has a long-standing relation with the countries of sub-Saharan Africa, many of which are characterised as failed. This paper seeks to analyze whether the EU’s rhetorical commitment to tackle state failure translates into a coherent approach dealing with the root causes of state fragility and asks for the factors explaining the EU’s engagement with the problems facing such states. By comparison of European policies towards the Democratic Republic of Congo, Sierra Leone and the Central African Republic, it is argued that the EU’s response to state failure evolves in an incoherent manner biased towards conflict situations rather than being guided by a more general concern for fragility. The analysis suggests that EU involvement is mainly driven by coinciding interests at member state and EU level.
11-2009
32 - Política
Estats fallits
Unio Europea -- Relacions Exteriors
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
20 p.
Documento de trabajo
Institut Universitari d'Estudis Europeus
Working Papers OBS;81
         

Documentos con el texto completo de este documento

Ficheros Tamaño Formato
81.pdf 222.6 KB PDF

Mostrar el registro completo del ítem