| Publicació: |
Institut Universitari d'Estudis Europeus 2011 |
| Descripció: |
22 p. |
| Resum: |
A mesura que el suport del creixement econòmic constitueix un objectiu fonamental de la formulació de polítiques econòmiques, cal assenyalar que aquest tipus de creixement està limitat naturalment per un planeta finit. Aquest article argumenta que, des del punt de vista de la justícia intergeneracional, la realització d'un concepte de desmaterialització i, com a efecte, d'una economia que no creix (en el sentit de dissociació absoluta del creixement econòmic i consum d'energia i materials) es pot justificar. Per tant, el creixement pot ser també entesa com la millora de la qualitat de vida sobretot en comptes d'ampliar quantitats escarpats de sortida. Per tant, una dràstica reducció del cabal de material es necessita, sobretot en els països d'alts ingressos. Després de presentar alguns crítica de les propostes, en el focus d'aquest article es dibuixen en els arguments de per què la política econòmica en el futur han de ser etiquetats com "ecològic" i, a continuació, les opcions de posar en acció les idees del teòric presentat marc en tasques manejables polítiques seran discutides. En aquest cas, s'argumentarà que l'enfocament clàssic de internalització d'efectes externs sovint seguides de decisions de política econòmica ortodoxa no és completament capaç de reflectir canvis ecològics en les estructures de preus dels mercats. Per tant, formal (industrial i l'establiment de la política de consum) i institucions informals (llars) representen punts clau de la política econòmica sostenible, assenyalant l'individu com així com la responsabilitat col · lectiva per omplir aquest buit substancial. |
| Resum: |
As the support of economic growth constitutes a main target of economic policy making, it must be noted that this kind of growth is naturally limited by a finite planet. This paper argues that from the viewpoint of intergenerational justice, the realization of a concept of de-materialisation and, as an effect, of a non-growing economy (in a sense of absolute decoupling of economic growth and energy and material consumption) can be justified. Therefore, growth can also be understood as primarily enhancing quality of life instead of expanding sheer quantities of output. Hence, a drastic reduction of material throughput is required, especially within the countries of high income. After presenting some critique of the proposed approaches, the focus of this article will be drawn onto arguments why future economic policy should be labelled as "ecological" and, then, options of putting into action the ideas from the presented theoretical framework into manageable policy tasks will be discussed. Here, it will be argued that the classic approach of internalizing external effects often followed by orthodox economic policy making is not fully capable of reflecting ecological changes in the price structures of markets. Therefore, formal (industrial and consumer policy setting) and informal institutions (households) are representing pivotal points of sustainable economic policy, pointing at individual as well as collective responsibility to fill in this substantial gap. |
| Drets: |
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:  |
| Llengua: |
Anglès |
| Col·lecció: |
Institut Universitari d'Estudis Europeus. Governança Multinivell a la Unió Europea, "EUgov". Working papers |
| Col·lecció: |
EUGOV Working Papers ; 30/2011 |
| Document: |
Working paper |
| Matèria: |
Economia ambiental ;
Desenvolupament sostenible |
visitant ::
identificació
