L’objectiu d’aquest projecte és la realització d’un aixecament arquitectònic de la Casa Golferichs, també coneguda com “El Xalet”. El projecte es basa principalment en: - Biografia de l’arquitecte Joan Rubió i Bellver - Breu introducció al Modernisme - La història de l’edifici des de la seva construcció a principis del segle XX fins a data d’avui - Descripció del barri - Plànols de plantes, seccions i alçats La decisió de fer el projecte de final de carrera sobre un edifici històric era una idea que, abans d’acabar les assignatures, ja anava prenent forma dins meu, perquè sempre m’ha fascinat molt la història i l’arquitectura d’altres èpoques. No obstant, el més complicat va ser escollir l’edifici que més em captivés. Inicialment, vaig fer una llista d’uns 5 d’edificis que coneixia més o menys, principalment els que hi passava sovint per davant i era inevitable que me’ls quedés mirant una estona. Però amb la mateixa velocitat amb la que vaig fer la llista, vaig començar a trobar-me amb els primers inconvenients: un parell d’edificis que m’agradaven ja els estaven fent altres alumnes; i en un edifici que veia com a un gran repte per mi, una escola al carrer Balmes, em van enviar a redactar una instància que un any després encara espero resposta. Aquest és un fet que en el seu moment em va desanimar molt, perquè de cop veia obstacles de caràcter administratiu que em negaven la meva il lusió, i que de cara als altres 2 edificis que tenia en ment, quan em van comentar que havia de fer una instància a l’Ajuntament, vaig optar per continuar buscant. I tornant cap a casa, la vaig veure. Allà, en una cantonada de la Gran Via. Recordo que mentre m’hi acostava, a part de pensar que tenia un aspecte de casa encantada, no parava de preguntar-me de quin estil era, que semblava gòtica però a la vegada no. A més, sóc de Barcelona, i mai abans l’havia vist ni n’havia sentit a parlar... i casualment aquell dia sí que la vaig veure, i vaig poder entrar a la planta baixa a donar un cop d’ull sense problemes. Al veure-la de prop, les finestres, el balcó cobert de la primera planta, la xemeneia, l’esgrafiat de la caixa d’escala, i el contorn d’una altra xemeneia que ara ja no existeix, em van fer venir ganes de saber més sobre l’edifici, qui l’havia construït, quan, perquè faltava una xemeneia que feia la impressió de tenir unes mides importants, i sobretot el perquè del toc medieval de la casa. I al preguntar-me tantes coses que pels altres edificis que em vaig plantejar inicialment no ho havia fet, vaig saber que realment, el que volia fer era la Casa Golferichs. Vaig dirigir-me en persona al Centre Cívic Golferichs, i els hi vaig exposar la meva idea de fer el projecte respecte la casa, i van obrir-me les portes totalment de la planta baixa i de les golfes, ja que són les que tenen com a pròpies i on fan les activitats que ofereix el centre per als ciutadans.