dc.contributor |
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Infraestructura del Transport i del Territori |
dc.contributor |
Garola Crespo, Àlvar |
dc.contributor.author |
Castillo Díaz, Pau |
dc.date |
2012-07 |
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/2099.1/16239 |
dc.language.iso |
cat |
dc.publisher |
Universitat Politècnica de Catalunya |
dc.rights |
Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Spain |
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
dc.rights |
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/ |
dc.subject |
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria civil::Infraestructures i modelització dels transports |
dc.subject |
Àrees temàtiques de la UPC::Economia i organització d'empreses::Direcció d'operacions::Modelització de transports i logística |
dc.subject |
Harbors |
dc.subject |
Freight and freightage |
dc.subject |
Railroads |
dc.subject |
Ports |
dc.subject |
Transport de mercaderies |
dc.subject |
Ferrocarrils |
dc.title |
Gestió econòmica d'una infraestructura de transport: el port de Barcelona |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis |
dc.description.abstract |
[ANGLÈS] The main object of study of this thesis is the Port of Barcelona. The Port of Barcelona
understood as a European hub in the global container transport.
Currently between Asia and Europe are transported annually over 18 million containers
by ship, a cargo volume transiting the Suez Canal and across the Mediterranean.
However, 75% of the volume of freight is unloaded at the ports of northern Europe,
from where then redistributed to the rest of the continent through a network of rail and
river connections. In contrast, only 25% of these goods are unloaded at the ports of the
Mediterranean.
However, the designation by the European Commission for the Mediterranean Corridor
as a priority project of the Trans-European Network Basic Transport will consolidate
the Port of Barcelona as a center of distribution of goods from southern Europe and the
Mediterranean.
This new corridor is an essential element for Barcelona and its surroundings became a
powerful logistics platform Euro, from which the major distributors, logistics operators,
international and multinational companies distribute their products in European and
Mediterranean markets.
This document, the objectives outlined later, a study intended to levels where skills can
be concluded from the Port of Barcelona to become a leading European infrastructure in
freight traffic containized. First, we present three different ports (Port of Valencia, Port
of Rotterdam and the Port of Barcelona) to elaborate an economic and physical
comparative of transport of goods between them and, thus, establish a basis to work
from which can develop proper study.
Later, constituting the bulk of the thesis, an analysis of monetary and time costs in
transporting containers from the Port of Shanghai (of international relevance) to the
Ports of Barcelona and Rotterdam and from these same ports to a logistically capital
city of central Europe as Duisburg. Have considered all the costs of all processes
involved in the intermodal transport of containers. Thus, the study of these two factors
can establish the advantages and disadvantages of the two proposed routes and know, so
what are the weak points that need further improvement for the Port of Barcelona to
become more competitive.
Finally we study what percentage of freight traffic that currently goes to northern
Europe (Duisburg has been taken as reference) by the Port of Rotterdam and the Port of
Barcelona, making a study of its capacity with facilities available and analyzing the
factors that reduce such capacity. In the conclusions that form the last chapter of this
document will summarize these different aspects mentioned. |
dc.description.abstract |
[CATALÀ] L'objecte principal d'estudi d'aquesta Tesina és el port de Barcelona: el port de
Barcelona entès com a hub europeu en el transport de contenidors mundial.
Actualment entre Àsia i Europa es transporten anualment més de 18 milions de
contenidors per via marítima, un volum de càrrega que transita pel canal de Suez i
travessa la Mediterrània. Tanmateix, el 75% d'aquest volum de mercaderies és
descarregat als ports del nord d'Europa, des d'on posteriorment es redistribueix a la
resta del continent a través d'una àmplia xarxa de connexions fluvials i ferroviàries. En
canvi, només el 25% d'aquestes mercaderies és descarregat als ports de la Mediterrània.
Amb tot, la designació per part de la Comissió Europea del corredor mediterrani com a
projecte prioritari de la Xarxa Transeuropea Bàsica de Transports permetrà consolidar
el port de Barcelona com a centre neuràlgic de distribució de mercaderies del sud
d'Europa i de la Mediterrània.
Aquest nou corredor és un element cabdal per convertir Barcelona i el seu entorn en una
potent plataforma logística euromediterrània, des de la qual els grans distribuïdors,
operadors logístics internacionals i empreses multinacionals distribueixin els seus
productes en els mercats europeus i mediterranis.
El present document, amb els objectius que es detallen posteriorment, pretén elaborar un
estudi a diferents nivells on es puguin concloure les aptituds del port de Barcelona per a
esdevenir una infraestructura de referència a Europa en el tràfic de mercaderies
contenitzades. En primer lloc es presentaran tres ports diferents (port de València, port
de Rotterdam i port de Barcelona) per a poder elaborar una comparativa a nivell
econòmic, físic i de transports de mercaderies entre ells i establir així unes bases de
treball, a partir de les quals es podrà desenvolupar pròpiament l'estudi.
Posteriorment, constituint el gruix de la tesina, es realitza una anàlisi dels costos
monetaris i del temps en el transport de contenidors des del port de Shangai (de
rellevància mundial) fins als ports de Barcelona i Rotterdam i des d'aquests mateixos
ports fins a una ciutat logísticament cabdal del centre d'Europa com Duisburg. S'han
considerat els diferents costos de tots els processos intermodals que intervenen en
aquest transport de contenidors. Així, amb l'estudi d'aquests dos factors es poden
establir els avantatges i inconvenients de les dues rutes proposades i saber, per tant,
quins són els punts més dèbils i que més cal millorar perquè el port de Barcelona
pugui esdevenir més competitiu.
Finalment s'estudia quin és el percentatge de trànsit de mercaderies que actualment es
dirigeix al nord d'Europa (s'ha pres com a referència Duisburg) pel port de Rotterdam
i pel port de Barcelona, fent un estudi de la seva capacitat amb les instal·lacions de què
disposen i analitzant aquells factors que redueixen dita capacitat. A les conclusions que
conformen l'últim capítol del present document es sintetitzen aquests diferents aspectes
esmentats. |