Resum:
|
La problemàtica actual de la responsabilitat civil de l’advocat es deu,
freqüentment, a una mala comprensió de la funció d’aquest. Mitjançant l’encàrrec
professional l’advocat es compromet a satisfer tasques judicials, extrajudicials i en
tot casa disposar tots els mitjans que estiguin al seu abast per la resolució favorable
del cas en qüestió. No obstant, molts clients exigeixen resultats, oblidant que el
resultat final desitjat i esperat pel client no depèn en últim lloc de l’advocat, sinó d’un
tercer, el jutge.
Nogensmenys, la responsabilitat civil de l’advocat també s’accentua
actualment per una major sensibilitat en les qüestions deontològiques. Qüestió que
també ha de ser contemplada en les actuacions de l’advocat susceptibles de generar
efectivament responsabilitat civil.
Per aquest motiu, en aquest treball es pretén aclarir en quins casos, d’acord
amb la jurisprudència, l’advocat pot respondre civilment i quins elements configuren
la responsabilitat civil de l’advocat. S’analitzarà en primer lloc la responsabilitat civil i
posteriorment, posteriorment la responsabilitat civil en el camp concret dels advocats
i en últim lloc la qüestió de la lex artis.
El problema existeix i prova d’aquest auge de les qüestions deontològiques és
el nou sistema d’accés a l’advocacia, previst a la Llei 34/2006, de 30 d’octubre
d’Accés a les professions d’advocat i procurador dels tribunals. Els nous graduats en
Dret hauran de demostrar coneixements suficients de pràctica jurídica i deontologia
professional en el cas que vulguin exercir com a advocats o procuradors. |