La sequera de 1969-1985 al Sahel, va tindre greus conseqüències sobre els ecosistemes costaners com la Casamance. La baixada de la pluviometria va tenir com a efecte la invasió de les aigües marines a la xarxa hidrogràfica, la baixada del nivell freàtic, la salinització i l’acidificació dels aiguamolls ocupats pels manglars, obligant a l’abandonament dels arrossars. El Conveni 06-C01-043 de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), executat per la ONG Assemblea de Cooperació per la Pau (ACPP) dedica una part al condicionament de les valls arrosseres de la Comunitat Rural de Niassia, amb la gestió dels dics antisal i l’assaig de varietats d’arròs millorades resistents a la salinitat. Sobre aquesta segona línia d’actuació tracta la present tesina. L’objectiu d’aquest estudi és comparar l’efecte de les varietats d’arròs tradicionals versus les millorades i el tipus d’adob sobre el rendiment, el número de plantes en 2 metres i l’alçada de les plantes en tres zones d’estudi diferents. Per a estudiar l’efecte d’aquests factors sobre la producció d’arròs l’anàlisi estadístic va consistir en un anàlisi de la variància amb dos factors i el test Student-Newman-Keuls per a les comparacions post-hoc Els resultats han mostrat la influència del tipus d’adob i la varietat sobre les variables estudiades. Els millors resultats es van obtenir amb el paquet tecnològic (200 kg/ha de NPK; 100 kg/ha de Urea1 i 50 kg/ha de Urea 2) i amb les varietats d’arròs millorades.