Nowadays coastal zones are densely populated areas all over the world and, consequently, part of the coasts’ changes can be attributable to humans. The Spanish coast is a clear example of the previous theory as it constitutes a very popular touristic destination in Europe due to the presence of ecologically valuable areas and for offering the demanded three “s”: Sun, sea and sand. However, the large number of people inhabiting the coast increases the pressure on coastal systems and their resources. Climate change and its subsequent sea-level rise put these zones and their living communities at risk, as several studies have predicted potential impacts of erosion and retreat of coastlines. In view of the situation, the increasing awareness of the future situation of the coasts has motivated a large number of vulnerability assessments over the world. These assessments are an essential tool to provide an efficient management, a part from being crucial when optimising the available resources. The actual situation of economic crisis reduces the availability of resources and therefore, a proper optimisation is very important. In this work a vulnerability assessment is carried out along the Spanish coastline. An adaptation of the Coastal Vulnerability Index is applied for the first time at a large (national) scale. Other applications in Spain have been at a regional scale, and this one has the aim to provide a general overview for future management and adaptation. The quantification of the index consists of the evaluation of six variables according to their vulnerability degree that is quantified in a 1 to 5 scale (from very low vulnerability to very high vulnerability). The proposed modification of the index suggest new methodologies to assess certain variables in order to better characterise its contribution to vulnerability and adapt to local conditions. When it comes to the variable sea-level rise, it has been widely predicted and the IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change) has published four scenarios, each of which considers a different sea-level rise rate depending on the intensity of the changes. In the herein thesis, the four possibilities have been considered to provide a broader approach. Once all the variables are put altogether in the formula, the classification of the results must be done. In this sense, diverse methodologies have been proposed: the first one discusses whether the classification scale should be the theoretical (absolute) or the actual one, which is eventually considered better due to the intrinsic relativity of the index. The second one offers the chance to interpret the results from three different approaches: the arithmetic, the conservative and the optimistic one. In conclusion, the vulnerability assessment carried out here illustrates vulnerability along the Spanish coast for four different sea-level rise rates and from the desired approach according to coastal managers’ demands.

La costa és un sistema molt dinàmic sotmès a un gran varietat de factors geomorfològics i oceanogràfics que hi provoquen canvis a diferents escales. A l’actualitat, les zones costaneres concentren gran part de la població mundial i, en conseqüència, també hi exerceixen canvis significants. La costa espanyola és un clar exemple d’aquest fenomen ja que constitueix un destí turístic de referència a nivell europeu per l’oferta de zones de gran valor ecològic i les tres “s” sol· licitades pels estiuejants: “sun, sea and sand”. No obstant, l’afluència de turistes accentua el creixement urbanístic a la costa i, en conseqüència, incrementa la pressió sobre els sistemes costaners i els seus recursos. El canvi climàtic i la seva lligada pujada del nivell del mar posen en alerta aquests sistemes i les comunitats que els ocupen, ja que les prediccions deixen entreveure impactes potencials d’erosió i inundació, entre d’altres. Davant d’aquestes previsions, la creixent preocupació pel futur de les costes d’arreu del món està causant un increment en el nombre d’estudis de vulnerabilitat costanera. L’elaboració d’aquests estudis és una eina fonamental per garantir una eficient gestió i planificació de les costes, a part de ser decisiva a l’hora de optimitzar els recursos disponibles. Aquest últim punt constitueix un factor bàsic avui en dia ja que l’actual crisi econòmica restringeix la disponibilitat de recursos de forma considerable i, per tant, aquests s’han de prioritzar i optimitzar el màxim possible. En aquesta tesina es duu a terme un estudi de vulnerabilitat al llarg de la costa espanyola per mitjà de l’aplicació de l’Índex de Vulnerabilitat Costanera. Aquest índex ha estat aplicat prèviament a nivell regional dins l’estat espanyol, però és en aquest document quan s’aplica per primera vegada a nivell de tot l’estat. Com s’ha esmentat, aquest estudi és essencial per a gestionar els recursos de l’estat a nivell administratiu. La quantificació d’aquest índex consisteix en l’avaluació de sis variables en funció del grau de vulnerabilitat que presenten en una escala de l’1 al 5 (de molta baixa vulnerabilitat a molt alta vulnerabilitat) per mitjà de noves metodologies proposades que tenen la intenció de caracteritzar de manera més òptima la seva contribució a la vulnerabilitat i adaptar-se a les condicions locals. Cal esmentar que, com que la variable que fa referència a la pujada del nivell del mar és objecte de diverses prediccions basades en la intensitat dels canvis esperats i degudes a la falta de certesa absoluta de la magnitud de l’augment, en el present treball s’han volgut tenir en compte aquestes principals prediccions (scenarios) establertes per l’IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change). Així, s’ha classificat la variable de quatre maneres diferents. La posterior incorporació de totes les variables a la fórmula dóna pas a les quatre sèries de resultats. Per classificar els resultats obtinguts també es proposen diverses metodologies que permeten analitzar-los des de diverses perspectives en funció de l’interès del gestor. La primera metodologia raona la conveniència de classificar els resultats en base a una escala teòrica o en base als resultats obtinguts, la segona de les quals resulta finalment més lògica deguda al caràcter intrínsecament relatiu de l’índex en qüestió. D’altra banda, la segona metodologia tracta sobre el punt de vista des del que s’han d’analitzar les dades, i proposa els següents: aritmètic, conservador i optimista, arribant a la conclusió que el primer és el que dóna una visió més general. D’aquesta manera, l’estudi de vulnerabilitat dut a terme en aquesta tesina ofereix la possibilitat de representar la vulnerabilitat al llarg de la costa espanyola per a quatre prediccions de nivell del mar diferents i segons el punt de vista que la gestió costanera en cada cas requereixi.