Berlin, la capital d’Alemanya, tingué durant 29 anys una infraestructura fronterera que dividia la ciutat: el mur de Berlin. El mur caigué sobtadament i la ciutat havia de donar ús, a les àmplies franges de terreny enmig del teixit urbà. Aquest es el punt de partida del Mauerpark, un parc de 8 hectàrees al nord del centre de Berlin, nascut després de la caiguda del mur. La tesina es focalitza doncs, en el parc i el seu entorn, ja que en aquest context hi ha 135 hectàrees, encara pendents d’urbanitzar, i a on seria possible fer créixer el parc. L’objecte de la recerca és un cop reconeguda la situació actual, avaluar els efectes que les diferents solucions urbanístiques produiran sobre l’escenari social i econòmic dels barris afectats. En darrer terme és presenta una proposta fruit de l’anàlisi realitzat. En la primera part de la tesina, es fa una breu història urbanística de la ciutat de Berlin, ja que en ella s’articula el parc, i es fa una breu introducció a la infraestructura fronterera del mur. Seguidament, es fa un anàlisis morfològic i d’usos del parc. Es parteix de la seva evolució històrica, un origen com a camps de conreu, la transformació en una estació ferroviària, l’esdevenir com a zona fronterera entre els dos Berlin i finalment, com arriba a ser un parc. A continuació, s’analitza l’estat actual del parc i els terrenys del seu hinterland, els usos que s’hi desenvolupen i es fa un anàlisis de les mancances detectades i es proposen les solucions. El parc, morfològicament es la frontera entre dos barris: Prenzlauer Berg i Gesundbrunnen, barris que es reconeixen en un revisió de la evolució de la seva història urbana que es complementa amb una anàlisis demogràfica i socioeconòmica de la seva població. Finalment es fa un estudi dels diversos equipaments presents en els dos barris per tal de poder detectar possibles mancances. Un cop analitzat el parc i el seu entorn, el treball es resol en les propostes d’ús dels terrenys per urbanitzar, que les diferents institucions sociopolítiques i econòmiques han presentat per ordenar aquest espai. Per tal d’entendre aquestes propostes s’analitza el mapa d’actors/ agents presents en el conflicte, que a grans trets podríem resumir com institucions públiques, empreses privades i entitats civils. Aquests agents, han realitzat tres propostes, les quals són revisades detalladament fent una anàlisis dels diversos usos que es proposen en cadascuna. En definitiva, la tesina, realitza un anàlisis del impacte de les diverses propostes, des del punt de vista social, econòmic i ambiental, que culmina amb una proposta pròpia, partint del anàlisis i la posterior reflexió, per tal de donar una solució equànime que serveixi de consens pels agents implicats en la transformació. Es basa en pal·liar part de les mancances detectades i a l’hora permetre i mantenir els usos actuals del parc.