Aquest escrit des d'una bona información de l'estat actual dels estudis platonics és una mostra de la renovació de la lectura de Plató que ara ens cal. La forma del dialeg com escena és considerada filosoficament (A). La qüestió, que és x?, en el nostre cas la pietat esta situada en una dvamatica que mostra el joc del dialeg com possibilitat im-possibilitat del desplaqament vers la dikaiosyne (B). Des d'aquesta perspectiva la qüestió d'una teoria de les idees s'obra i no oculta la recepció d'un ensenyament platonic. Hi ha una confrontació píat6nica entre la fixació d'un saber especial i secret sobre les histories dels déus i l'interrogació socratica com obertura i desplacament a la situació de respecte que comporta el risc de sofrir l'in-justicia per tal de mostrar la jucticia-cosmicitat (C).