En els últims anys ha crescut la demanda de tomàquets (Solanum lycopersicum L.) de millor qualitat organolèptica en el nostre territori. Davant d’això, les varietats tradicionals han agafat protagonisme ja que proporcionen productes que satisfan aquestes necessitats encara que presenten greus problemes agronòmics. En aquest context s’ha iniciat un programa per obtenir nous cultivars a partir d’algunes varietats tradicionals Catalanes de tomàquet com la Montserrat, la Pera de Girona i la de Penjar. L’objectiu del present treball és determinar si la variabilitat que presenten aquestes varietats respecte a caràcters agronòmics, morfològics i sensorials és suficientment gran per seleccionar de manera senzilla línes superiors. A la vegada, al disposar de moltes dades de cada varietat es preten descriure les seves característiques mitjanes. Pel que fa a Montserrat/Pera de Girona es conclou que malgrat tenir característiques mitjanes diferents, hi ha entrades pertanyents a tipus diferents que no es diferencien entre elles significativament. Això fa sospitar la presència d’encreuaments e introgressions entre ambdúes varietats i amb altres. En tot cas la variabilitat detectada tant dins Montserrat com Pera de Girona és suficientment gran per poder avançar molt obtenint noves línies pures o fins i tot híbrids. Respecte a la varietat de Penjar, la variabilitat enregistrada és encara més gran, probablement a causa de múltiples origens del material que actualment s’integra en aquest grup. També aquí la obtenció de nous cultivars comercials mitjançant selecció sembla força viable.