Abstract:
|
Es considera que una persona té mobilitat reduïda quant la seva capacitat de mobilitat o
desplaçament està limitada de forma temporal o permanent. Això pot implicar que sigui
dependent d’altres persones, d’ajudes tècniques i de la supressió de barreres
arquitectòniques. Aquest grup de persones representa un col·lectiu cada cop més ampli
de la societat degut sobre tot a l’envelliment de la població.
Les institucions estan prenent diferents mesures sobre els sistemes de transport públic
que ajuden a pal·liar els dèficits de mobilitat amb la finalitat de promoure la llibertat i la
igualtat d’oportunitats.
El treball consisteix, per una banda, en l’estudi del col·lectiu de Persones de Mobilitat
Reduïda, quines són les seves característiques i quina és l'evolució esperada d'aquest
col·lectiu. I, per l'altra, quines són les mesures que s’estan duent a terme per millorar-ne
l'accessibilitat, la seva problemàtica tècnica i els costos econòmics que comporten per
tal de comparar-los amb els beneficis aconseguits. S’estudia específicament el cas
concret de la ciutat de Barcelona i es compara amb la gestió d’altres ciutats a nivell
estatal i internacional. |