El present projecte té com a objectiu, el dimensionament de les instal·lacions de fluids necessàries per dur a terme la producció de liquat de soja per a una industria ubicada a Viladrau, província de Girona. Es dimensionen, la instal·lació de subministrament d’aigua, la instal·lació d’aigua calenta, la instal·lació de refrigeració i la instal·lació de vapor. Es dimensionarà cada instal·lació de manera que el seu subministrament sigui factible i econòmic. Es determinarà, la caiguda de pressió amb diàmetre mínim, els elements de seguretat i control i els equips de generació i auxiliars. Per a la generació d'electricitat s'utilitzarà un motor de gas natural. A causa dels baixos rendiments que tenen els motors de combustió interna en la producció de electricitat (independentment de la font d'energia primària utilitzada), es produeix una quantitat considerable de calor que, en les instal·lacions convencionals, es dissipa en l'ambient. D'aquesta manera, amb l'objectiu d'aconseguir augmentar l'eficiència de la instal·lació dissenyada, les restants formes d'energia a subministrar per la instal·lació obtindran l'aprofitament d'aquests calors residuals. De cara al dimensionament de les instal·lacions, s'han estudiat els consums energètics de la fàbrica en qüestió, analitzant les potències i els coeficients de simultaneïtat més desfavorables. Després de l'estudi d'aquests, s’han obtingut uns patrons per a les demandes a les quals la instal·lació projectada ha de donar resposta a cada instant. El sistema més important es la trigeneració de la fàbrica, el primer aspecte a tenir en compte per seleccionar el motor ha estat determinar la demanda energètica màxima que ha de ser capaç de cobrir. La conclusió a la qual s'ha arribat és que, sempre que se superin els mínims exigits per la legislació per al REE (Rendiment Elèctric Equivalent) i l'autoconsum, el motor ha de cobrir la demanda tèrmica en la mesura del possible. D'aquesta manera, els costos derivats de la utilització d'equips auxiliars es redueixen al mínim al mateix temps que es maximitzen els ingressos per vendes d'electricitat. Establerts els criteris, es procedeix a seleccionar el generador que millor s'adapta a la instal·lació en disseny entre els motors comercials, atenent especialment el consum en el punt de treball i a l'energia tèrmica utilitzable. Determinat el motor, es procedeix a la selecció de la màquina d'absorció que subministra l'energia frigorífica. Es dimensiona la màquina que haurà de ser construïda a mida, ja que no existeixen models comercials que utilitzin amoníac com a refrigerant. Les temperatures de treball del fluid caloportador s'han establert atenent a dos factors: les temperatures en els punts de consum finals, i l'eficiència de la màquina d'absorció, que depèn de la temperatura del vapor d'alimentació. Així doncs, s'arriba a la conclusió que s’ha de generar vapor a la caldera de recuperació fins als 179,9 º C. Amb aquesta temperatura i les potències màximes de cada consum queden determinats també els cabals a impulsar per les bombes de cada circuit. El motor seleccionat no compta amb potència tèrmica suficient per cobrir la demanda d’energia tèrmica en forma de vapor, en hores punta de consum, de manera que s'ha dimensionat una caldera de recuperació amb cremador a gas, capaç de proporcionar l’energia auxiliar necessària en moments de màxim consum. S'aconsegueix pal·liar així la manca de potència i es millora la continuïtat en el subministrament, de vital importància en una industria. Si bé la viabilitat tècnica del projecte queda garantida, l'econòmica té una forta dependència de l'evolució dels preus dels carburants.