En els darrers anys, una nova aproximació a la reconstrucció filogenètica basada en tècniques provinents de l’àlgebra s’ha estat consolidant. Fixat un model evolutiu per a un conjunt donat d’espècies, els invariants són relacions algebraiques satisfetes per les distribucions teòriques de nucleòtids d’aquestes espècies. En aquest article s’exposa com es poden fer servir els invariants per implementar algoritmes de reconstrucció filogenètica i s’explica com l’eficiència d’aquests algoritmes es veu beneficiada per resultats teòrics provinents de la geometria algebraica i la representació de grups.