La línea de fangs en una estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) consumeix, en funció del cabal tractat i el diagrama de flux, al voltant d’un 20% de l’energia elèctrica consumida per l’EDAR. No obstant, els fangs contenen una gran quantitat d’energia que es pot recuperar mitjançant digestió anaeròbia, aportant entre un 40 i un 80% del consum total de la planta En general, les EDARs amb un cabal de fangs elevat, disposen de reactors anaerobis però, en la majoria dels casos, el biogàs s’utilitza únicament per mantenir la temperatura dels reactors (combustió en caldera) i, en molt pocs casos, es disposa d’un motor de cogeneració per produir electricitat i recuperar l’energia tèrmica. Optimitzar la generació de biogàs és clau per millorar el balanç energètic global de les EDARs, plantejar la instal·lació d’un motor de cogeneració o, en aquells casos que no es disposa de tractament anaerobi, justificar la seva implantació. Diverses estratègies es poden plantejar per millorar la producció de biogàs: tractaments diferenciats pels fangs primaris i secundaris, pretractaments per millorar la hidròlisi dels fangs secundaris, digestió en dos fases, tractament termofílic, i la digestió conjunta amb altres residus (codigestió). No obstant, malgrat que aquestes alternatives s’han assajat a nivell laboratori amb resultats molt engrescadors, aquests no s’han traduït en gaires experiències a escala industrial (com a mínim a Catalunya). L’estudi mitjançant balanços energètics es una bona eina per analitzar la conveniència d’aquestes estratègies.