Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Dublin Institute for Advanced Studies, Irlanda, entre setembre i desembre del 2009.En els últims anys s’ha realitzat un important avanç en la modelització tridimensional en magnetotel•lúrica (MT) gracies a l'augment d’algorismes d’inversió tridimensional disponibles. Aquests codis utilitzen diferents formulacions del problema (diferències finites, elements finits o equacions integrals), diverses orientacions del sistema de coordenades i, o bé en el conveni de signe, més o menys, en la dependència temporal. Tanmateix, les impedàncies resultants per a tots els valors d'aquests codis han de ser les mateixes una vegada que es converteixen a un conveni de signe comú i al mateix sistema de coordenades. Per comparar els resultats dels diferents codis hem dissenyat models diferents de resistivitats amb estructures tridimensional incrustades en un subsòl homogeni. Un requisit fonamental d’aquests models és que generin impedàncies amb valors importants en els elements de la diagonal, que no són menyspreables. A diferència dels casos del modelització de dades magnetotel.lúriques unidimensionals i bidimensionals, pel al cas tridimensional aquests elements de les diagonals del tensor d'impedància porten informació sobre l'estructura de la resistivitat. Un dels models de terreny s'utilitza per comparar els diferents algoritmes que és la base per posterior inversió dels diferents codis. Aquesta comparació va ser seguida de la inversió per recuperar el conjunt de dades d'una estructura coneguda.

Report for the scientific sojourn carried out at the Dublin Institute for Advanced Studies, Ireland, from september until december the 2009. In the recent years the importance of three-dimensional modeling of magnetotelluric (MT) data increased and various 3D forward and inversion codes became available. These codes use different formulations of the problem (finite differences, finite elements or integral equations), various orientations of the coordinate system and either the plus or the minus sign convention for the time dependence. Nevertheless the resulting impedance values for all these codes should be the same once they are converted to a common sign convention and coordinate system. To compare the results of the various codes we designed two different models with three-dimensional resistivity structures embedded in a homogeneous subsurface. One fundamental model requirement was to generate impedances which have significant values in the diagonal elements which are not negligible. Unlike the one-dimensional and two-dimensional modeling of magnetotelluric data for the three-dimensional case these diagonal impedance elements carry information about the resistivity structure. One of the ground models was used to compare the various forward algorithms which are the base for the different inversion codes. This comparison was followed by an inversion of the retrieved data set – inversion of a known structure.