Anglès: This project addresses the problem of the estimation of the transmission channel using non data-aided (NDA) methods for the specific case of data transmission using OFDM (Orthogonal Frequency Division Multiplexing), comparing its performance and convergence with data-aided methods (DA) through Matlab® simulations. NDA methods are also known as blind methods, because they obtain an estimate of the transmission channel from the received data without prior knowledge of data sent, unlike DA methods, which require sequences known a priori by the transmitter and the receiver (and thus, introducing a penalty in spectral efficiency and system capacity) to get an estimate. The great attraction in blind methods lies in the fact that they avoid this penalty. On the other hand, blind methods are usually slower in terms of convergence and much more computationally complex. To compare both types of approaches to the problem in the case of OFDM, which transforms the convolutive effect of the transmission channel in a multiplicative set of parallel channels, we study and compare the classical methods using pilot carriers (carrying known symbols) with two families of blind estimation methods (based on the orthogonality between signal subspace and noise subspace of the autocorrelation matrix of received symbols and the finite alphabet property of transmitted symbols, respectively) in terms of mean square error and bit error rate for different signal constellations (BPSK, QPSK, 16-QAM and 64-QAM) and different channel statistical models, with emphasis on their convergence capabilities. The ultimate aim of this project is to discuss under what circumstances these blind methods are an acceptable substitute for traditional synchronization methods.

Castellà: Este proyecto trata sobre el problema de la estimación del canal de transmisión mediante métodos no asistidos por datos (NDA - Non Data-Aided), para el caso concreto de la transmisión de información utilizando la modulación OFDM (Orthogonal Frequency Division Multiplexing), comparando su efectividad y convergencia con los métodos asistidos por datos (DA - Data-Aided) a través de simulaciones Matlab®. Los métodos NDA son conocidos también como métodos ciegos, ya que obtienen una estimación del canal de transmisión a partir de los datos recibidos sin necesidad de conocer previamente los datos enviados, a diferencia de los métodos DA, que necesitan secuencias conocidas a priori por el transmisor y por el receptor (y, por tanto, introduciendo una penalización en la eficiencia espectral y en la capacidad del sistema) para obtener una estimación. El gran atractivo de los métodos ciegos radica en que permiten evitar esta penalización. Por el contrario, los métodos ciegos suelen ser más lentos en términos de convergencia y más complejos computacionalmente. Para comparar ambos tipos de aproximaciones al problema en el caso particular de la modulación OFDM, que transforma el efecto convolutivo del canal de transmisión en un conjunto de canales paralelos multiplicativos, se estudian y comparan los métodos clásicos que utilizan portadoras piloto (que transportan símbolos conocidos) con dos familias de métodos de estimación ciega (basados en la ortogonalidad del subespacio de ruido y del subespacio de señal de la matriz de autocorrelación de los símbolos recibidos y en la propiedad de alfabeto finito de los símbolos transmitidos, respectivamente) en términos de error cuadrático medio y de probabilidad de error de bit para diferentes constelaciones de señal (BPSK, QPSK, 16-QAM y 64-QAM) y diferentes modelos estadísticos de canal, con especial interés en sus capacidades de convergencia. El objetivo final del proyecto es discutir en qué circunstancias estos métodos ciegos son un sustituto aceptable de los métodos de sincronismo clásicos.

Català: Aquest projecte tracta sobre el problema de l'estimació del canal de transmissió mitjançant mètodes no assistits per dades (NDA - Non Data-Aided), per al cas concret de la transmissió d'informació fent servir la modulació OFDM (Orthogonal Frequency Division Multiplexing), comparant la seva efectivitat i convergència amb els mètodes assistits per dades (DA - Data- Aided) a travès de simulacions Matlab®. Els mètodes NDA són coneguts també com a mètodes cecs, ja que obtenen una estimació del canal de transmissió a partir de les dades rebudes sense necessitat de conéixer prèviament les dades enviades, a diferència dels mètodes DA, que necessiten seqüències conegudes a priori pel transmissor i pel receptor (i, per tant, introduint una penalització en l'eficiència espectral i en la capacitat del sistema) per obtenir una estimació. El gran atractiu dels mètodes cecs és que permeten evitar aquesta penalització. Per contra, els mètodes cecs acostumen a ser més lents en termes de convergència i més complexos computacionalment. Per comparar ambdós tipus d'aproximacions al problema en el cas particular de la modulació OFDM, que transforma l'efecte convolutiu del canal de transmissió en un conjunt de canals paral·lels multiplicatius, s'estudien i comparen els mètodes clàssics que fan servir portadores pilot (que transporten símbols coneguts) amb dues famílies de mètodes d'estimació cega (basats en l'ortogonalitat del subespai de soroll i del subespai de senyal de la matriu d'autocorrelació dels símbols rebuts i en la propietat d'alfabet finit dels símbols transmesos, respectivament) en termes d'error quadràtic promig i de probabilitat d'error de bit per a diferents constel·lacions de senyal (BPSK, QPSK, 16-QAM i 64-QAM) i diferents models estadístics de canal, amb especial interès en les seves capacitats de convergència. L'objectiu final del projecte és discutir en quines circumstàncies aquests mètodes cecs són un substitut acceptable dels mètodes de sincronisme clàssics.