En aquest estudi s'ha desenvolupat un model per a l'avaluació del risc de les aigües efluents de les depuradores de Catalunya amb més de 100.000 habitants equivalents. Les dades experimentals utilitzades en aquest treball provenen del Consell Superior d'Investigacions Científiques de Barcelona (CSIC) en el marc d’un projecte en col·laboració amb la Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Les aigües efluents de les depuradores analitzades contenen substàncies de procedència molt diversa (metalls pesants, anions, organoclorats volàtils, organoclorats semivolàtils, hidrocarburs aromàtics volàtils, hidrocarburs aromàtics policíclics, herbicides, disruptors endocrins, fenols, compostos orgànics halogenats i compostos organnoestànnics). En total s’han analitzat 42 substàncies diferents en 22 depuradores repartides per tot Catalunya. S’han realitzat tres campanyes de recollida de mostres, en el 2008, 2009 i 2010. El risc d’aquestes aigües efluents de depuradora ha estat avaluat mitjançant dos models: el desenvolupat per l’Institut Fraunhofer (COMMPS) i el model desenvolupat en aquest projecte mitjançant lògica difusa. La metodologia COMMPS permet establir la prioritat de les substàncies analitzades a partir de dos índex: el d’exposició i el d’efectes. En aquest projecte, s’han ampliat algunes de les característiques del mètode COMMPS, fent-lo capaç de caracteritzar el risc i generant un índex de situació prioritzant així les depuradores en funció del risc que tenen. La lògica difusa permet tractar la incertesa associada a les dades de caràcter ambiental i amb el model desenvolupat en aquest projecte, es pot establir el risc de les substàncies presents en les aigües efluents de les depuradores per la salut humana i pel medi ambient. Pel model de lògica difusa, ha estat necessari utilitzar la Fuzzy Toolbox de Matlab, que ha permès crear un model amb tres subsistemes FIS de tipus Mamdami. Els resultats dels dos models han estat comparats. Els valors de risc obtinguts per cada substància i depuradora mitjançant lògica difusa són lleugerament més conservadors que els del COMMPS. Això es deu a diverses raons relacionades amb variacions en el model de lògica difusa respecte el COMMPS entre les que destaquen: la introducció d’una nova variable (persistència), un canvi en l’estructura de les variables i l’existència de solapament en els rangs de les variables. Finalment, els resultats obtinguts amb la metodologia del projecte, demostren que l'avaluació qualitativa del risc de les substàncies és possible mitjançant la lògica difusa i que per tant, els valors numèrics i dades bibliogràfiques poden traduir-se a uns conjunts difusos, que tracten millor les incerteses i ambigüitats associades a les variables ambientals i ofereixen com a producte final un concepte de fàcil comprensió per la ment humana com pot ser el risc Baix, Mitjà o Alt. Una informació molt útil per prendre decisions ambientals i alhora extreta d'una metodologia de fàcil ús i interpretació.