Objectiu: L’error de mesura en la dieta pot provocar l’atenuació dels efectes observats en relacionar aquella amb la incidència de càncer. Aquest projecte pretén descriure, justificar i aplicar mètodes de calibratge usant regressió lineal, per corregir els errors de mesura i estandarditzar les dades provinents de diversos centres, relatives al consum de carn en una cohort europea de més de mig milió de persones de 10 països i la relació amb l’aparició de càncer gàstric (CG). Mètodes: El calibratge consisteix a aprofitar les dades d’un qüestionari de dieta no esbiaixat (R) aplicat a una part de la cohort, per corregir els hazard ratios (HR) del consum de carn amb CG basats en les dades aportades per un mètode de mesura de menys qualitat (Q) però aplicat a tota la cohort. S’obtenen valors predits (calibrats) per a tota la cohort a partir de la regressió entre R i Q. Aquests valors calibrats s’apliquen a un model de Cox i se n’obtenen estimacions corregides dels HR’s. El projecte usarà les dades de l’estudi EPIC. Resultats: Els coeficients de calibratge varien entre 0,27 i 0,73 , segons el país i el gènere. L’ajust del model lineal entre consum de carn mesurat amb R i amb Q és molt dolent a nivell individual (r2<0,20) degut a què s’usa només un record de 24 hores com a mesura de referència, però a nivell grupal r2 puja fins al voltant de 0,60. L’aplicació de transformacions a les dades o l’exclusió de grans consumidors no aporta millores en l’ajust del model. El HR de CG obtingut per 100 grams de consum de carn es corregeix d’1,43 (IC95%=1,13-1,81) usant les dades originals a 1,97 (IC95%=1,21-3,22) usant les dades calibrades. Conclusió: Fins i tot si es vulneren algunes assumpcions en què es basa el mètode de calibratge (incorrelació entre els errors de Q i R, estimacions no esbiaixades del consum real a partir del qüestionari de referència), el calibratge serveix per corregir almenys una part del biaix amb què estimaríem els HR’s si uséssim només les dades del qüestionari general. En definitiva, el calibratge és un recurs per disminuir els efectes de l’error de mesura de la dieta en l’estimació dels paràmetres d’associació d’aquella amb la malaltia.