dc.contributor |
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica |
dc.contributor |
Fernández García, Daniel |
dc.contributor.author |
Pujadas Aregall, Daniel |
dc.date |
2011-06-01 |
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/2099.1/14233 |
dc.language.iso |
cat |
dc.publisher |
Universitat Politècnica de Catalunya |
dc.rights |
Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Spain |
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
dc.rights |
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/ |
dc.subject |
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria civil::Geologia::Hidrologia subterrània |
dc.subject |
Earth temperature |
dc.subject |
Hydrology. |
dc.subject |
Geotèrmia |
dc.subject |
Hidrologia subterrània |
dc.title |
Estat actual de la geotèrmia |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis |
dc.description.abstract |
Aquesta tesina pretén analitzar l’estat actual de la geotèrmia arreu del món. Aquest treball de recerca s’enfoca des de dos àmbits de la geotèrmia diferents, l’àmbit de la generació d’electricitat aprofitant jaciments geotermals i l’àmbit de la utilització directa d’aquest recurs (incloent la utilització de bombes de calor).
Començo definint el recurs i parlant del seu origen i descrivint els criteris de classificació, posteriorment s’analitza el seu camp d’aplicació i les seves característiques després de valorar-ne el seu potencial; aleshores es dóna a conèixer l’estat actual de l’aprofitament d’aquest recurs a nivell mundial en quant a producció i capacitat, emfatitzant en la seva implementació a Catalunya; un cop fet això, es compara amb altres energies alternatives en quant a producció d’energia i capacitat. Després insisteixo en aspectes de sostenibilitat i medi ambient.
A posteriori es repassen els fonaments científics sobre els quals es recolza el comportament termodinàmic d’aquest fenomen, i després aprofundeixo ens els aspectes enginyerils, exposant els problemes que sovint es troben en el procés d’extracció d’aquest recurs, així com les seves possibles solucions i propostes més eficients i ecològiques.
Per acabar s’analitzen les perspectives de futur d’aquest recurs arreu del món amb el punt de mira a l’any 2050. |