Aquesta tesina està emmarcada dins el projecte nacional d’investigació que pretén estudiar la perillositat produïda pels corrents d’arrossegalls, a escala de la conca de drenatge, al Pirineu Central i Oriental (DEBRISCATCH: http://www2.etcg.upc.es/pjr/debriscatc) dut a terme a la UPC de Barcelona. Aquest projecte inclou el seguiment d’algunes conques susceptibles a la formació d’aquests moviments de massa al Pirineu. La conca d’estudi que s’ha considerat en aquesta tesina és la del torrent El Rebaixader, prop de la població de Senet (municipi de Vilaller, l’Alta Ribagorça), ubicada a la zona axial pirinenca. A partir de les dades obtingudes mitjançant un sistema de monitoreig que hi ha instal·lat, s’ha pogut fer una classificació dels possibles esdeveniments de corrents d’arrossegalls que s’han produït a la conca durant els dos anys d’estudi, des que es va instal·lar el sistema de monitoreig (des del Juliol 2009 fins el Novembre 2010). Aquest treball en concret, s’ha basat en l’estudi de les dades proporcionades pel pluviòmetre instal·lat a la conca, per fer un estudi més acurat d’aquestes i poder relacionar-les amb les dades ja estudiades prèviament enregistrades pels geòfons. Degut a la falta d’imatges dels esdeveniments és difícil discriminar entre diferents processos torrencials, per això aquest estudi inclou altres tipus de processos torrencials a part de corrents d’arrossegalls. L’objectiu final ha estat determinar les característiques de les pluges que han desencadenat corrents d’arrossegalls i altres processos torrencials, com també el d’establir uns llindars de pluja desencadenant dels diferents tipus de processos (intensitat-durada). Els llindars s’han definit de manera que puguin implementar-se en un futur EWS (Early Warning System). En primer lloc ha estat necessària la definició del que s’ha considerat per esdeveniment plujós. A partir de les dades enregistrades pel pluviòmetre, s’ha fet una ordenació i classificació de les mateixes i s’han definit tota una sèrie de paràmetres per caracteritzar-lo. Durant aquest procés ha calgut discriminar certa problemàtica associada a l’enregistrament de les dades, com ara el mal funcionament del pluviòmetre durant un període temporal. Els resultats quantitatius i qualitatius obtinguts, s’han fet visibles en gràfiques com la de intensitat-duració, amb les quals s’han pogut definir certs llindars crítics de pluja desencadenant de corrents d’arrossegalls. Els resultats obtinguts s’han comparat amb diversos llindars publicats a escala local o regional en conques situades en altres zones muntanyoses, i aquests mostren la dificultat d’extrapolar dades d’una zona a una altra. Autors com Guzzetti (2007 a escala regional, i 2008 a escala global), Caine (1980) i Deganutti (2000) van definir unes rectes llindars que no s’acaben d’ajustar a la distinció entre esdeveniments i no esdeveniments de la conca de El Rebaixader. D’altres com Badoux (2008) s’ajusta millor a les dades enregistrades a l’estudi però s’han introduït modificacions a la equació de recta llindar proposada. Com a dades més significatives s’ha pogut concloure que al barranc es desencadenen processos torrencials amb pluges curtes en durada i d’alta intensitat, definint-les amb una duració de menys de 6h i una intensitat mitja de més de 5mm/h amb pics d’intensitat de fins a gairebé 100 mm/h. S’ha de destacar que gairebé la totalitat de la pluja dels esdeveniments cau en menys d’una hora.