Català: Aquest treball vol servir de reflexió i ajut als docents en l’aplicació de l’aprenentatge basant en projectes, incorporant l’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació, TIC. També vol ser una eina d’ajuda per avaluar la seva aplicabilitat a l'àrea de Tecnologia amb l’objectiu d’aconseguir una millora en l’adquisició de les competències bàsiques i generals dels estudiants de secundària i batxillerat. Tanmateix pot ser una metodologia perfectament vàlida i interessant en altres àrees o nivells curriculars Veurem que l’ABP/PBL és una metodologia avalada per les diferents teories de referència sobre l’adquisició del coneixement formulades durant a finals del S. XX i principis del XXI, i pels models educatius vigents. Un mètode transversal i pluridisciplinar que recull gran part de les característiques esmentades, que parteix de l’estudiant com a protagonista, del treball cooperatiu i per tant social, de la planificació i de la recerca, d’una avaluació global compartida en tot el procés, i que té prou flexibilitat com per incorporar i modular les estratègies necessàries en cada cas, i corregir-les o reorientar-les si és necessari. Si a més es dissenyen aquestes estratègies en conjunció amb l’ús de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació TIC, un altre dels factors clau en l’aprenentatge, podem garantir que estarem abastant la totalitat de les competències bàsiques dels ensenyaments secundaris. La metodologia ABP/PBL promou també la reflexió crítica del propi estudiant sobre la tasca realitzada, l’autoavaluació sobre el seu procés d’aprenentatge, fet consolida i dóna significat al seu coneixement, a més de millorar la seva comprensió sobre el tema estudiat i de permetre l’adquisició d’hàbits de treball amb els demés, que aporta una realimentació constant en tots els àmbits, personal, educatiu i social, i que afavoreix la inclusió a tots els nivells. L’aplicació de la metodologia ABP/PBL tampoc està exempta de dificultats, ja que suposa un esforç notable de planificació, organització, dedicació, avaluació i també en el manteniment de recursos. Les dificultats d’adaptació també són conseqüència d’un canvi en la filosofia docent i en els rols tradicionals que s’estableixen entre professor – estudiant – escola. D’altre banda, veurem que la incorporació i utilització de les tecnologies digitals a les escoles no genera necessàriament, innovacions substantives dels mètodes didàctics i de les pràctiques docents, si no van acompanyades de la metodologia adequada d’aprenentatge. A banda de la problemàtica que significa la formació específica del professorat en aquestes tecnologies, la seva implantació i manteniment amb l’escassetat de recursos econòmics que es destinen avui dia a l’ensenyament enmig de la crisi galopant en què ens estem movent aquests darrers anys. Finalment es fa un estudi dels aspectes a considerar per implementar la metodologia, en quin context, en quins nivells i, per acabar, alguns exemples d’aplicació amb l’ús de les TIC, quadres justificatius amb les competències treballades i les diferents eines i instruments que podem utilitzar per avaluar aquests processos de treball que impliquen l’ús de la metodologia.