Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la London School of Economics and Political Science, United Kingdom, entre 2007 i 2009. L’objecte principal del projecte ha estat analitzar les implicacions jurídico-polítiques i institucionals d’una teoria de la justícia i la igualtat liberals aplicada a societats multiculturals amb un marcat predomini de la diversitat cultural. L’anàlisi desenvolupa una línia d'investigació interdisciplinar - entre el dret i la teoria política - iniciada en una tesis doctoral sobre multiculturalisme i drets de les minories culturals (UPF, 2000) que va culminar en la publicació de Group Rights as Human Rights (Springer, 2006). La recerca adopta com a punt de partida les conclusions de l'esmentada obra, en especial, la rellevància del reconeixement de drets col•lectius; tanmateix, el tipus de qüestions plantejades, l’enfoc i la metodologia emprades són substancialment diferents. En concret, s'adrecen preguntes específiques sobre el model i aspiracions del constitucionalisme democràtic i el paper del dret en contextos multiculturals. També s’atorga un pes central a la dimensió institucional dels models de gestió de la diversitat que s’analitzen, prioritzant un enfocament comparatiu a partir de l’estudi de controvèrsies concretes. L’objectiu és superar algunes limitacions importants de la literatura actual, com ara la tendència a examinar en abstracte la compatibilitat de determinades demandes amb el constitucionalisme democràtic, sense abordar el funcionament d'estratègies de gestió de la diversitat cultural emprades en contextos concrets. Els treballs producte d'aquest projecte articulen les línies bàsiques d’un model pluralista, basat en principis més que en regles, que desafia els plantejaments dominants actualment. Aquest model es caracteritza pel compromís amb la legitimitat i igualtat comparatives, rebutjant el paternalisme i les visions liberals típiques sobre el paper de la regulació. La presumpció de l’“standing” moral dels grups identitaris és fonamental per tal de considerar-los interlocutors vàlids amb interessos genuïns. També s’argumenta que la integració social en contextos multiculturals no depèn tant de l’eliminació del conflicte sinó, sobre tot, d’una gestió eficient que eviti abusos de poder sistemàtics. El model defensa el rol del dret en la institucionalització del diàleg intercultural, però admet que el diàleg no necessàriament condueix a l’acord o a una estructura reguladora coherent i uniforme. Les aspiracions del ordre jurídic pluralista són més modestes: afavorir la negociació i resolució en cada conflicte, malgrat la persistència de la fragmentació i la provisionalitat dels acords. La manca d'un marc regulador comú esdevé una virtut en la mesura que permet la interacció de diferents subordres; una interacció governada per una multiplicitat de regles no necessàriament harmòniques. Els avantatges i problemes d’aquest model s'analitzen a partir de l'anàlisi de l’estructura fragmentària de l'ordre jurídic internacional i del règim Europeu de drets humans.

Report for the scientific sojourn at the London School of Economics and Political Science, United Kingdom, from 2007 to 2009. The main goal of the project has been to examine the legal, political and institutional implications of a theory of justice and equality applied to liberal multicultural societies with high levels of cultural diversity. The analysis develops a line of interdisciplinary research - between law and political theory - that started in a PhD thesis on multiculturalism and cultural rights of minorities (UPF, 2000) and culminated in the publication of Group Rights as Human Rights ( Springer, 2006).  The research project takes the main conclusions of the aforementioned work as a starting point - specially the relevance of recognising collective rights. Yet the type of issues that are raised as well as the approach and methodology are significantly different. In particular, the research addresses specific questions about the model and aspirations of democratic constitutionalism and the role of law in multicultural contexts. In addition, specific attention is given to institutional dimension of the different models for managing diversity that are examined, focusing especifically on comparative approaches to particular disputes. The aim is to overcome some limitations of the current literature, such as the tendency to consider the compatibility of certain demands with democratic constitutionalism in the abstract, without taking into account how particular strategies for managing real controversies have worked out in specific contexts. The outcome of the project consists of a series of pieces in which I tried to articulate the main lines of a pluralistic model that challenges the prevailing approaches in legal theory. While this model is committed to preserve comparative legitimacy and equality, it rejects both liberal and paternalistic views on the role of regulation. The presumption of equal standing of identity groups is seen as crucial to see them as valid interlocutors with genuine interests. I also argue that social integration in multicultural contexts depends not so much on eliminating conflict but rather on its efficient management, as well as on regulations aimed at preventing systematic abuses of power. The model upholds the role of law in institutionalising intercultural dialogue. Yet dialogue does not necessarily lead to agreement or to a common and consistent regulatory framework. The aspirations of the pluralistic legal order are somehow more modest: to promote negotiation and consensus in the face of particular conflicts rather than lasting agreements. Despite the results in terms of fragmentation of the legal order, the lack of a common regulatory framework is taken as a virtue for it allows the interaction between different legal suborders governed by a multiplicity of rules that are not necessarily harmonic. The advantages and problems of this model are explored through analysing the fragmented structure of the international legal order as well as the European human rights regime.