Actualment, la generació de residu està creixent notòriament, s’entén per residu qualsevol substància o objecte el qual el seu posseïdor se’n desprengui o tingui l’obligació o la intenció de desprendre-se’n . Cada cop s’empren més materials d’un sòl ús, o d’un temps de vida útil curt, però sense cap proposta de gestió dels residus que sigui justa amb el medi ambient, ja que a dia d’avui hi ha poca reinversió dels materials cap al sistema productiu. Per tant, cada cop s’utilitzen més matèries primes per la generació de productes, en comptes d’intentar utilitzar material reciclable o reutilitzable. Aquest fet, lligat a la conjuntura econòmica actual, que li diuen “crisi”, porta a plantejar buscar una solució més eficient, passant per la reducció de costos derivats dels residus, reduir el consum de material primari, i minimitzar els impactes generats tant a nivell ambiental com econòmic i/o social. Així doncs, es plantegen dues opcions: reduir i prevenir el consum de recursos primaris o reintroduir el material dins del sistema productiu, un cop s’hagi degradat la seva organització interna satisfent unes necessitats concretes. La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha apostat, en els últims 15 anys, per una estratègia de reintroducció dels residus, millorant l’eficiència de la recollida selectiva però alhora externalitzant la problemàtica de la seva gestió a competències municipals, generant un alt impacte ambiental. L’objectiu d’aquesta tesina és construir una eina metodològica per analitzar el sistema metabòlic –estudiar els diferents fluxos- associats al cicle de materials dins de la UPC, per tal de poder tenir una visió global del mateix sistema i poder promoure estratègies de transformació cap a models més sostenibles basats en la prevenció, amb ànim de ser una experiència aplicable a altres sectors. Els casos d’estudis són l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) i l’Escola d’Enginyera en Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels i Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (EETAC i ESAB respectivament) i departament de Construccions Arquitectòniques I. La universitat és el context ideal per a desenvolupar aquesta tasca ja que és un organisme viu amb gran capacitat d’assimilació de noves propostes i un espai de producció de coneixement molt permeable. Aquestes característiques revelen les condicions idònies per a investigar en el camp de la sostenibilitat.

Actualmente, la generación de residuo esta creciendo notoriamente, se entiende por residuo cualquier sustancia o objeto cuyo propietario se deshaga o tenga la obligación o la intención de deshacerse. Cada vez se utilizan más materiales de un solo uso, o de un tiempo de vida útil corto, pero sin ninguna propuesta de gestión de los residuos que sea justa con el medio ambiente, porque hoy en día hay poca reinversión de los materiales hacía el sistema productivo. Por tanto, cada vez se utilizan más materias primeras para la generación de productos, en vez de intentar utilizar material reciclable o reutilizable. Este echo, atado a la coyuntura económica actual, que le llaman “crisis”, nos hace pensar cuál es la mejor manera de reducir los costes, reducir el consumo de materiales, ya que los recursos son limitados, y reducir los impactos que generan tanto a nivel ambiental como económico y/o social. Raíz a lo anterior se plantean dos opciones: reducir y prevenir el consumo de recursos primarios o reintroducir el material dentro del sistema productivo, una vez se haya degradado su organización interna para satisfacer unas necesidades concretas. La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha apostado, en los últimos 15 años, por una estrategia de reintroducción de los residuos, mejorando la eficiencia de la recogida selectiva pero a la vez, están externalizando la problemática de su gestión a competencias municipales, generado un alto impacto ambiental. El objetivo de esta tesina es construir una herramienta metodológica para analizar el sistema metabólico –estudiar los diferentes flujos- asociados al ciclo de materiales, para poder tener una visión global del mismo sistema y poder promover estrategias de transformación hacía modelos más sostenibles basados en la prevención, con el objetivo de ser una experiencia aplicable en otros sectores. Los casos de estudio son la Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) i l’Escola d’Enginyera en Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels i Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (EETAC i ESAB respectivamente) y el departamento de Construccions Arquitectòniques I. La universidad es el contexto ideal para desarrollar esta tarea ya que es un organismo vivo con gran capacidad de asimilación de nuevas propuestas y un espacio de producción del conocimiento muy permeable. Estas características revelan las condiciones idóneas para investigar en el campo de la sostenibilidad.

Nowadays, waste generation is growing dramatically. Waste means any substance or objects whose owner disposes it or has the obligation or intention to dispose of. Increasingly more materials are used for a single use or with a short lifetime, but without any proposal for waste management that is fair with the environment, since currently there is a low reinvestment of material into the production system. Therefore, more raw materials are using for the generation of products, instead of trying to use recyclable or reusable materials. This fact, tied to the current economic situation, called "crisi", makes us think that the best way to reduce costs, reduce material consumption (since resources are limited) and reduce the generated impacts in the environmental and economical and / or social dimension. Hence, one can conclude that the best waste is the one that is not generated. By looking at this global problem, there are two options: try to re-introduce waste into the system; thus, degrading its internal organization to meet some needs and ntroduce it in the system or try to reduce the consumption of raw material. Universitat Politècnica Catalunya (UPC), since 1996, has been carrying out many actions to improve the efficiency of waste collection; thus, acting once the waste is already generated, and outsourcing the management problems to municipal agencies and generating a high environmental impact. The objective of this thesis is to build up a methodological tool to analyze the metabolism –i.e. to study the different flows- associated with the cycle of material in order to have an overview of the system and to promote or act as the basis for transformation strategies towards more sustainable models and serve as examples in other sectors. In this case, we looked for the applicability of the following case studies: Escola Técnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV) in telecommunications il'Escola i d'Enginyera Aerospace Escola Superior de Castelldefels i d'Agriculture de Barcelona (EETAC i ESAB respectively) and the Department of Construccions Arquitectòniques I. The University is a learning space, where the whole community is in continuous learning process; therefore, promoting actions to investigate new fields, such as sustainability on campus, is considered interesting enough to develop this thesis.