Abstract:
|
D’ençà com a mínim del segle XIX,
l’escola ha anat adquirint un paper central a
l’hora de definir les polítiques lingüístiques
d’arreu del món. Una centralitat que no és
pas immerescuda. Per les seves pròpies
característiques, el sistema educatiu obligatori
és el principal responsable de dotar la
població de les habilitats de lectura i
escriptura; constitueix també el primer motor
de la difusió de les varietats lingüístiques
normatives i estàndard; és un mecanisme
crucial d’ensenyament de les llengües
estrangeres, clàssiques i religioses; i funciona
com una eina formidable d’integració de les
poblacions immigrants... |