Les esllavissades són fenòmens que es produeixen en el terreny quan aquest pateix una pèrdua de resistència i el material es desplaça pendent avall. Aquests fenòmens poden arribar a ser molt destructius i afectar àrees molt grans. És per això que ja fa anys que s’estan estudiant per tal de poder entendre els diferents mecanismes que els desencadenen, la dinàmica que tenen i quines són les zones que es poden veure més afectades. El gran increment de la població que s’està produïnt des de ja fa temps, ha provocat que cada cop més s’habitin zones que fins aleshores havien estat exemptes de qualsevol activitat humana. En alguns casos, aquests àrees es troben en llocs que no són del tot aptes per establir-s’hi com poden ser zones molt properes al riu, en peus de muntanyes o zones rocoses. A Catalunya, l’any 2008, l’Institut Geològic de Catalanya (IGC) va inicar el projecte “Mapa per a la Prevenció dels Riscos Geològics 1:25000” (MPRGC) en el que es troba emmarcat aquest treball i que pretén la realització d’una cartografia i mapeig de la perillositat dels diferents fenòmens que afecten al país i així, en un futur, poder prendre mesures a l’hora de protegir aqueses àrees. Per tant, és necessari defenir la matriu de magnitud-freqüència per tal de poder avaluar la perillositat. L’objectiu d’aquesta tesina és establir un procediment rigorós, objectiu i reproduïble per establir la matriu de perillositat: magnitud–freqüència per perills produïts per lliscaments i colades de terres de dimensions mitjanes i grans. Aquest procediment o els seus resultats són integrables en un Sistema d’Informació Geogràfica (SIG). Per dur a terme aquest treball s’ha calculat la susceptibilitat d’esllavissades, píxel a píxels, a la conca de tremp i a la zona d’abrera (Catalunya Central) mitjançant el model determinista SINMAP. Per això, s’han hagut de reclassificar las diferents formacions litològiques identificades en la cartografia de camp en funció de la seva resistència i permeabiliat. S’han introduït les unitats de vessant per tal de poder avaluar la magnitud de les esllavissades a partir de la seva àrea. Aquestes són unes unitats cartogràfiques delimitades per les divisòries d’aigua i les línies de drenatge. La freqüència s’ha estimat de manera que els píxels amb un factor de seguretat més baix (segons SINMAP) seran els que tindran una probabilitat temporal més altra de trencar i viceversa. Els resultats obtinguts han mostrat que la utilització de les unitats de vessant per calcular la magnitud de les esllavissades ha donat resultats satisfactoris tot i que la resolució dels models digitals dels quals es disposa limiten molt la creació d’unitats de vessant suficientment petites i que puguin representar tots les conques existents. Seria de gran utilitat per estudis futurs poder treballar amb unitats més petites que les unitats de vessant per tal de ser més precisos a l’hora d’avaluar la magnitud. També s’ha pogut comprovar que és molt important tenir una bona informació de base així com una correcta cartrografia litològica i d’esllavissades i una correcta reclassificació dels materials per tal de poder disposar de bones dades geotècniques per fer el càlcul de la susceptibilitat i la posterior validació dels mapes. En conclusió, és possible establir una metodologia que permeti realitzar mapes de perillositat a partir de mapes de susceptibilitat calculats amb el SINMAP i el seu resultat és bo.