La STSJC núm. 41/2005, de 27 d'octubre, resol un cas sobre separació matrimonial iniciat el 1998. El motiu de la durada del procediment fins l'obtenció d'una sentència ferma és que el TSJC es va declarar incompetent per conèixer de sengles recursos de cassació presentats per ambdós cònjuges contra la sentència de l'AP de Barcelona, Sec. 18a, de 5.3.2001, perquè un dels motius en què es fonamentava el del marit era la infracció de l'art. 24 CE (interlocutòria del TSJC de 7.1.2002). Mitjançant interlocutòria de 28.9.2004, la Secció 1a de la Sala civil del TS inadmeté el recurs de cassació motivat en la infracció constitucional, la qual cosa provocà la remissió de l'expedient de nou a la Sala civil i penal del TSJC, per tal que resolgués la resta dels motius de cassació del recurs del marit, així com del presentat per l'esposa (interlocutòria del TS de 8.2.2005). Les parts del mateix han estat víctimes dels dubtes interpretatius sobre l’art. 5.4 LOPJ un cop aprovada la LEC del 2000. Com es veurà en l’apartat següent, si la sentència de l’Audiència s’hagués retardat al voltant d’un any, el recurs de cassació hauria estat resolt íntegrament pel TSJC, segurament en el sentit de desestimar el motiu basat en la infracció de l’art. 24 CE per no ser matèria del recurs de cassació, sinó del d’infracció processal. En els apartats següents es comenten la resta dels motius de cassació resolts pel TSJC, existència de causa de separació, procedència de la compensació econòmica de l'art. 41 CF, i durada i quantia de la pensió compensatòria de l'art. 84 CF.