El Comerç Exterior es defineix com l’intercanvi de béns i serveis entre dos blocs o regions econòmiques. Les economies que participen d’aquest s’anomenen obertes. Es diferencia el comerç internacional de béns, mercaderies, visible o tangible i el comerç internacional de serveis invisible o intangible. Els moviments internacionals de factors productius i, en particular, del capital, no formen part del comerç internacional encara que sí influeixen en aquest a través de les exportacions i importacions ja què afecten en el tipus de canvi. L’intercanvi internacional és també una branca de l’economia. Tradicionalment, el comerç internacional està justificat dins de l’economia per la teoria de l’avantatge comparatiu o per la major existència de productes o béns intercanviats amb tendència a incrementar l’oferta en el mercat local. S’han utilitzat diferents instruments per regular el comerç internacional. Aquests instruments inclouen l’aranzel, les salvaguardes, les quotes d’exportació i importació i les barreres no aranzelàries. Un component essencial del comerç internacional és el transport internacional de mercaderies. Les condicions i termes d’aquest estan regulats pels Incoterms.