Aquesta tesina pertany a l’àmbit de l’Enginyeria Marítima, i el seu objectiu principal és aportar nous coneixements sobre els dics verticals perforats, i les seves noves possibles aplicacions, com són la dissipació d’energia mareomotriu incident mitjançant la implantació d’una pala esmorteïdora en el parament exterior del dic. Aquesta estructura es basa en els clàssics dics verticals, afegint la particularitat de que al parament exterior s’hi troba una paret mòbil que funciona com un pèndul invertit. El seu moviment s’utilitza per dissipar part de l’energia mareomotriu incident i així disminuir l’ona reflectida i les oscil·lacions del mar al parament exterior. Durant l’estudi es discutiran diferents formes de construir un dic d’aquestes qualitats intentant obtenir una combinació de propietats òptima dins de les múltiples opcions estudiades. S’han realitzat uns assajos físics (2009) al laboratori del LIM de la UPC, concretament al nou canal de generació d’onatge CIEMito. Aquest assajos són gran part del cos d’aquesta tesina, doncs són la base de l’estudi. A partir d’ells s’estudia la viabilitat o no d’aquest projecte d’investigació i la seva possible implantació en un futur en la façana mediterrània. El document es divideix en tres grans parts: l’estat de l’art, els assajos físics i les conclusions. A l’estat de l’art hi trobem dues parts diferenciades: la primera parla sobre els dics verticals en general de forma introductiva, per conduir al lector a la temàtica, i la segona tracta un estat de l’art més especialitzat, centrat en els propis dics verticals perforats. Els assajos físics realitzats al laboratori del LIM conten amb una descripció dels models utilitzats i una explicació dels assajos, així com la metodologia emprada. En aquests apartats s’explica exactament com s’ha realitzat tot el procediment d’experiments i obtenció de dades. Pel que fa a les conclusions, primerament s’analitzen les dades obtingudes durant els assajos i a partir d’aquests resultats es troba una combinació de propietats òptimes per al seu funcionament. De tot aquest raonament sorgeixen les conclusions. Per calcular de forma quantitativa el funcionament d’aquests models s’ha emprat el concepte de Coeficient de reflexió, que relaciona l’alçada d’ona incident en una estructura de contenció amb l’alçada d’ona reflectida. D’aquesta forma es pot obtenir una quantificació tangible del bon o mal funcionament de l’estructura en termes de dissipació d’energia mareomotriu. Als annexes de la tesina s’hi inclouen els resultats de tots els assajos realitzat per que es puguin observar els comportaments de cada tipus de dic sota la influència de les diverses condicions marítimes estudiades. Aquests annexes poden servir de base per a propers estudis.