El mosaic hidràulic va ser el terra “de moda” fins els anys 20 ó 30 del segle XIX entre l’alta societat espanyola. Més endavant, s’estengué com un revestiment creatiu i durader a tota Europa, i Amèrica, tant d’influència francesa com espanyola. Amb el temps, va passar a set un article de casa popular. Però el seu èxit va ser bastant breu, ja que durant la dècada dels anys 50, la rajola va ser desbancada en front bàsicament del terratzo. Va ser ja entrada la segona meitat del segle XX, que comença la seva decadència, La gran difusió d’aquest material, va ser, en part, conseqüència de diferents factors: 1. La senzillesa en la fabricacióa, envers les rajoles ceràmiques que requerien una tecnologia més complexa. 2. Menys cost respecte la ceràmica i la pedra natural. 3. La facilitat en la col·locació respecte les tessel·les (com el mosaic de la casa Nolla) 4. La gran resposta formal als gustos de la demanda. A més, coincidint amb la Revolució Industrial, la rajola hidràulica, va ser un exemple del que es podia fer en aquell moment amb un nou material, el ciment, aplicat a productes per a la construcció. Anterior a aquest material, i, per al mateix ús, s’utilitzaven la pedra i la ceràmica, com a materials més importants; i, en ocasions també la fusta com és el cas dels països del nord d’Europa on aquest material és un dels més extensos. Es a dir, l’ús dels materials per pavimentar estava subjecte a la disponibilitat del material i el clima de cada territori. Es poden destacar com a pioners en paviments de pedra, l’opus tesselatum i l’opus sectileFou també la ceràmica un altre dels materials utilitzats en paviments interiors durant el segle que tractem, gràcies al seu preu econòmic, consistia en rajoles de terra cuita de diferents colors creant combinacions entre elles sempre en formes poligonals. En el nostre territori, la marca comercial més important en la seva fabricació fou la fàbrica valenciana Nolla, és per aquest motiu que és anomenat mosaic de la casa Nolla. L’aparició del ciment i la seva producció a gran escala, propicià la seva difusió en aplicacions molt més amplies que les estructures, la fàbrica de totxana, els morters per a la paletera i revestiments continus. Aviat es pensa en productes prefabricats que poden competir amb preu i facilitat d’instal·lació amb materials tradicionals com la pedra i la ceràmica.