dc.contributor |
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Matemàtica Aplicada III |
dc.contributor |
Pérez Foguet, Agustí |
dc.contributor |
Ledesma Villalba, Alberto |
dc.contributor.author |
Guiteras Fargas, Gerard |
dc.date |
2004-07 |
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/2099.1/6474 |
dc.language.iso |
cat |
dc.publisher |
Universitat Politècnica de Catalunya |
dc.rights |
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain |
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
dc.rights |
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ |
dc.subject |
Àrees temàtiques de la UPC::Matemàtiques i estadística::Geometria::Geometria computacional |
dc.subject |
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria civil |
dc.subject |
Malles |
dc.subject |
Cimentació |
dc.title |
Model numèric d'una cimentació anul·lar |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis |
dc.description.abstract |
La realització d’un període de pràctiques durant els mesos d’estiu de l’any 2003 a Asprofos, empresa
grega especialitzada en l’execució i gestió de projectes pertanyents al camp del subministrament
energètic, va ser el punt d’inici de la present tesina d’especialitat.
Uns dels elements més importants en una refineria de petroli són els tancs d’emmagatzematge dels
productes. Habitualment, la geometria d’aquests dipòsits és cilíndrica. La transmissió de les diferents
accions a les que es veuen sotmesos al terreny es realitza a través d’un fonament amb geometria anul·lar.
Els enginyers d’Asprofos utilitzen una fórmula obtinguda empíricament per Egorov l’any 1977, per
realitzar el càlcul dels assentaments que es produeixen en superfície degut a les càrregues actuants.
Segons els enginyers de la companyia, els resultats obtinguts mitjançant l’aplicació de la formulació
anterior són de l’ordre d’un 30 % superiors als que s’obtenen a la realitat.
Amb la finalitat d’optimitzar el dimensionament del fonament anul·lar i a la vegada contrastar els
càlculs realitzats analíticament, hem implementat un model numèric basat en l’aplicació del MEF - el
programa utilitzat ha estat CASTEM - en el qual s’ha suposat, en un primer moment, un comportament
lineal del terreny (règim elàstic). Aquest anàlisi també ha permés obtenir un mètode per confirmar la
validesa dels paràmetres elàstics utilitzats en els càlculs a través d’un procés d’identificació paramètrica.
La realització d’aquesta modelització numèrica ha despertat l’interés dels enginyers d’Asprofos, que han
proposat aplicar el model implementat en la realització dels seus càlculs. |