Des de sempre l’aigua ha estat un bé escàs en molts llocs, però alhora vital per la supervivència. S’han esdevingut moltes formes d’obtenir-lo, des de la construcció de presses fins a la d’autèntiques fàbriques depuradores d’aquest bé. La construcció d’una EDAR ha estat sofrint els avenços tecnològics juntament amb les necessitats creixents de la població. Podríem considerar el primers tractaments, que es produïen en foses sèptiques, com els inicis de tota aquesta industria. Per a construir una EDAR s’han de tindre una sèrie de coneixements, l’enginyer no pot fer bé la seva feina sense saber-ne res del procés, de quin es l’objectiu final, sense saber quin tipus de tractaments és coneixen y quins son els necessaris en cada cas, es necessari conèixer l’emplaçament de la EDAR, quin tipus de terreny el forma, la seva topografia, desnivell, quines activitats es produïen abans; també es vital tindre coneixement sobre d’hidràulica de la planta. Com es pot observar, el procés de disseny no es una feina senzilla, s’han de tindre en compte molts factors y prendre grans decisions, o decisions encertades, per a construir una planta que funcioni y per descomptat sigui rentable. En el següent text parlarem sobre tots aquest punts, lo primer y principal es conèixer el funcionament, saber quins processos sofreix l’aigua i com i on el sofreix, seguidament comentarem la feina de disseny, la selecció de l’emplaçament, la distribució de la planta, i tota una sèrie de raonaments sobre les necessitats d’una planta. Per finalitzar comentarem breument els diners, que sota la meva opinió, són el lubricant de tota aquesta maquinaria, que seria el disseny y la construcció, ja que sense inversors ja podem dissenyar la millor planta del món que mai serà viable.